Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA A JOSEP MARIA GAY DE LIÉBANA

"Andorra s'ha de vendre a Europa"

Josep Maria Gay de Liébana, doctor en Dret i en Ciències Econòmiques, dóna les claus per al futur del Principat

Doctor en Ciències Econòmiques, doctor en Dret i Acadèmic de la Reial Acadèmia Europea de Doctors són tres dels títols d'un currículum que omple tres fulles de paper. Aquestes distincions corresponen al professor Josep Maria Gay de Liébana, una eminència que aquest dimarts visita el Principat per "passar revista" a l'economia global i a l'andorrana.

La seva intervenció, aquest dimarts a les 19.30 hores a la Sala de Conferències d'Andbank, gairebé coincideix amb la nit electoral nord-americana.
Haurem d'estar molt atents a l'efecte contaminador que, per a les economies internacionals, tindrà el resultat electoral als EUA.

En què poden afectar els resultats a Andorra?
L'economia americana està creixent, i en aquest món globalitzat, hi ha moltes economies que en depenen. Tot això ens afectarà als europeus, que encara no hem percebut les conseqüències del 'Brexit'. Per a Espanya, per exemple, el 'Brexit' suposarà un cop, perquè tenim una balança comercial molt favorable amb Gran Bretanya. Hem de mirar també cap a la Xina, que ja no creix com creixia.

I per a Andorra?
Andorra és un país sense una gran estructura política, per tant, és un lloc lleuger de costos polítics. A Espanya, en canvi, hem caigut en una indústria política amb massa greix: això implica una inflació legislativa que ens supera. Ara que Andorra s'obre a Europa estaria bé que aprengués dels errors que els altres hem comès. Quan tens problemes d'impostos com a Espanya, deixes de ser un país simpàtic per a treballar. Cal buscar una estructura política lleugera.

Políticament lleugera, i econòmicament?
L'economia andorrana està basada en els serveis, el comerç, que s'ha de protegir al màxim. L'hostaleria i les explotacions d'esquí, l'esport, natura... i l'activitat immobiliària.

I del sistema financer.
En el tema financer hi ha hagut algun terratrèmol, però a dia d'avui penso que ja hauria d'haver-se superat. És molt important que hi hagi plena confiança en el sistema financer andorrà, perquè el país haurà d'anar pensant, a mesura que s'apropi a la Unió Europea, en com ser una plaça financera.

Un sistema que fins ara ha estat elitista.
Hi havia una part de gent que tenia molts diners i que els posaven fora d'Espanya, de França... però aquesta etapa ja està superada. Ara cal buscar una gran qualitat de la indústria financera. A Irlanda els va molt bé. Andorra s'ha de fixar molt en Luxemburg, que és el cor financer d'Europa. La indústria financera de qualitat et comporta una sèrie d'avantatges, com feina de qualitat, millora de salaris i, en definitiva, de qualitat de vida. També comporta una xarxa de despatxos d'advocats, d'economistes, d'assessoraments... Andorra pot fer amb això un gran pas.

Com més es pot diversificar l'economia?
Andorra també hauria d'apostar per la indústria tecnològica. Cal incentivar les iniciatives per atraure empreses de primer nivell. I mirar de ser un viver d'empreses noves. L'esquí es pot veure molt beneficiat d'un impuls econòmic. Andorra no muntarà fàbriques, per això s'ha de vendre a Europa. Pot oferir una plaça financera, una seu operativa per a negocis. Serveis de qualitat: comerç, hostaleria i tabac, per apuntalar l'economia. Andorra és un país que no té una estructura d'Estat molt carregada, i això és clau, perquè no genera molt dèficit. Europa ha de saber que Andorra existeix, que està als Pirineus, al costat de Barcelona i de França.

Perquè això passi és imprescindible associar-se amb Europa?
Això és clau. Nosaltres a Catalunya coneixem molt Andorra, per proximitat. Al sud de França, també. Però Andorra no és coneguda a Europa, i ha de fer campanya, perquè Europa ha de saber que Andorra existeix i quines avantatges ofereix.

N'hi ha que rebutgen l'acord, per la pèrdua de privilegis comercials, com les importacions de tabac.
La globalització comporta uns peatges. No gaudiràs d'una absoluta llibertat econòmica, com has pogut tenir fins ara, però les regles del joc europees et duran avantatges.

Encara que el tabac suposi el 30% dels ingressos del país...
Els països s'aburgesen. Andorra ha viscut del comerç, del tabac... tots hem anat a comprar a Andorra, perquè ha estat el paradís de la compra. Però cal pensar que el tabac anirà a menys. Cal fer un canvi de xip.

Què ha de començar a millorar el país?
Andorra necessita millorar molt les comunicacions. No pot ser que hagis de fer cua cada vegada que entres o surts del país amb el cotxe. L'aeroport de la Seu d'Urgell ha de ser una aposta molt important. A Andorra no vindran Jumbos, però s'han d'agilitzar molt els vols regionals que et connectin amb Espanya, França i altres llocs d'Europa. A més dels negocis financers, has de facilitar l'arribada dels turistes.

Vostè va dir, en una entrevista a 'Expansión' l'any 2007: “Ese año [2007] habíamos cenado langosta, pero el siguiente cenaríamos sardinas de lata”. Alguns s'han empatxat de llagosta a Andorra?
I tant. Andorra va tenir uns anys meravellosos. Cap als 2000, quan tot et va bé perquè les coses et venen donades, perquè et porten els calers de fora, t'inverteixen en immobles... tot era fabulós, però has de mirar més enllà. Andorra s'ha trobat davant d'una cruïlla, perquè si seguia amb el mateix model, Europa no la volia. Ara és el moment d'agafar un altre caire per a l'economia: cal apostar pel tema serveis.

Hi ha pedres a la sabata, una es diu BPA.
Després del cas BPA, la banca andorrana ara és una banca seriosa. Cal apuntalar-la. Ara no ha de buscar els diners d'algun milionari, sinó ser atractiva per a les empreses: que no vegin que hi ha molta burocràcia o impostos, perquè Andorra pugui ser un destí desitjat per als executius de grans empreses.

I mentre això passa els 'peons andorrans' estarem molt temps menjant sardines de llauna?
(Riu) No, i ara! Han de fer que funcioni bé l'aeroport de la Seu per poder fer arribar algun llagostí fresc del dia. O una bona gamba, que també són molt bones. Andorra ha de saber què vol ser quan sigui gran.

La setmana passada el Govern va aprovar el projecte de llei del pressupost per l'any vinent. Hi ha una societat participada al 100% per l'Administració que és Andorra Telecom, que aquest exercici obtindrà 28 milions d'euros en beneficis. L'oposició critica que el Govern fiqui la mà a la caixa d'aquesta empresa per tapar altres forats. Li sembla una bona praxis?
El Govern andorrà ha de fer com tots els governs i ha de buscar vies alternatives als ingressos, que no siguin els impostos. I aquí hi entra l'explotació del seu patrimoni. Es pot criticar que no sigui privat, però que utilitzi els beneficis d'Andorra Telecom per tapar forats té un avantatge, i és que manté a ratlla els impostos dels ciutadans. Els ingressos d'aquesta societat són diners que no has de demanar a la ciutadania.

Les crítiques vénen per la necessitat de millorar el servei o de rebaixar les quotes.
Hauria de funcionar perfectament. Andorra hauria de ser el país del wi-fi. Si jo vinc i tinc problemes de comunicació o de 'roaming'... Quan penses en això ja et desanimes i això és una barrera per al desenvolupament del país. Una vegada, durant un seminari a Andorra, un company meu va pagar una factura de 5.000 euros! I tampoc no pot ser que per tenir wi-fi t'hagis de moure constantment. Això és un tema provincià. A vegades, has de deixar de guanyar calers per guanyar més. Has de buscar que la gent, quan vingui a Andorra, no tingui un trauma o un xoc per coses com aquesta.

Si Andorra Telecom és la gallina dels ous d'or, la Caixa Andorrana de la Seguretat Social és el forat negre de les finances públiques, perquè cap govern s'ha atrevit a reformular aquest sistema.
A Espanya tenim un problema greu de seguretat social i pensions. Són sistemes pensats quan la gent es jubilava als 65 i traspassava als 67. S'ha de reformular tot el sistema de pensions al món occidental, també a Andorra. La gent es jubila amb pensions molt altes perquè han treballat amb cotitzacions molt elevades. Ara tenim un problema de treball: els sous que s'estan pagant no són els que podrien mantenir les pensions. Hem de començar a pensar en un sistema de capitalització: que una part del sou de cadascú vagi a parar a una guardiola, no sé si pública o privada, per tenir una reserva per al dia de demà. Si no es canvia, en un temps no es podran pagar pensions.