Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Tot això que no fem i que ens agrada tant

DE SOBTE UN DIA una colla de gent feu una cosa que fa molt de temps que no fèieu, i us agrada molt. Ballar, posem per cas. I us agrada tant que en sortiu emocionats, i us dieu: “Això ho hem de fer més”. I és un desig sincer, no és un d’aquells “A veure si ens veiem més sovint” que dius sabent que no, que no us veureu més sovint, que ho dius per quedar bé, però amb el punt just de desgana perquè quedi clar que la frase vol dir el contrari del que diu literalment. En canvi, ara sou uns quants que us pregunteu per què feia tant de temps que no ballàveu, i decidiu que buscareu més ocasions, i ho penseu, convençuts. Però alguna coseta us diu que no passarà, que no trobareu l’ocasió. Potser us va agradar tant justament perquè era excepcional, irrepetible. Irrepetible no només com un qualificatiu positiu, sinó irrepetible com una condemna, perquè allò no us tornarà a passar. Perquè va ser fruit d’un atzar, d’una coincidència. El que ho va fer tan especial era que feia temps que no ho fèieu. Si ho féssiu sovint ja no seria el mateix.

La vida té moments memorables, enmig d’una gran mediocritat. I quan fem repàs de la gent important de la nostra vida hi surten sovint els que ens han acompanyat en moments memorables, i a nivell personal, més que professional. Concloem que ens agraden determinades activitats, dediquem moltes energies a una sèrie de reptes, però quan fas la llista de qui tens ganes de veure, de qui ha sigut important, t’adones que sovint no eren al centre de la teva dedicació principal, sinó a les pauses, als patis, als cafès de màquina. Potser sí que hem de fer més pauses memorables amb gent important, fer més els que ens agrada tant i, sorprenentment, no fem.

PUBLICITAT
PUBLICITAT