Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

La immersió APM

Un dels millors moments televisius de la setmana -per actual, representatiu, enginyós, burxeta i divertit- ha estat el muntatge de Xavier Rubert de Ventós demanant dos calzones i una pizza margarita al rei Joan Carles. Aprofitant les imatges d' El convidat i combinant-les amb unes d'arxiu de sa majestat vestit de militar el resultat ha estat magnífic. "Fantàstic!", concloïa l'Albert Om en el seu programa un cop veia solucionat el sopar amb el seu amfitrió. Però amb el nou muntatge de l'APM? (ho podeu recuperar separadet de la resta de programa al 3 a la carta ) aquest "Fantàstic!" després que el rei prengui nota d'una comanda agafa una nova dimensió: la mala llet. I aquesta és la gran virtut de l' APM? , retornar amb imatges i humor bona part de la mala llet que acumulem durant la setmana. Gràcies. Gràcies per exorcitzar aquells instants de bilis que ens provoquen algunes notícies i actituds mediàtiques. L'ofuscació que sentim davant del sofà es transforma en innòcua venjança. L' APM? ha acabat jugant amb el llenguatge i no només amb la realitat televisiva. Els muntatges de La parabòlica manipulant el discurs a través dels subtítols és una pràctica amb què ens sentim identificats. Aquesta distorsió permanent de la realitat, l'anul·lació del missatge real de manera descarada, es converteix en un joc televisiu divertit portat a l'extrem. Em costa més aguantar les escenes de l'Homo APM, tot i que també permet adonar-te que el país és ple de bones persones. No em sé avenir que hagi sortit il·lès d'aquestes gravacions. El muntatge del drama de La Riera amb la Núria i l'Albert plorant davant de la làpida de la Immersió Lingüística defineix a la perfecció la tragèdia política actual, que està agafant aires de culebró dolent. L'alerta és clara. Si es posa punt final a la immersió lingüística, com a mínim sempre ens quedarà submergir-nos en l' APM? per alleujar-nos el disgust.