Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Un memorial recorda el mig milió de persones d'aquest poble mortes pels nazis

Berlín honora els gitanos víctimes de l'Holocaust

Els nazis van assassinar mig milió de gitanos. Gairebé 70 anys després del genocidi, Berlín ha inaugurat un monument dedicat a les víctimes d'aquest poble, que continua lluitant contra la discriminació.

Al parc berlinès Tiergarten, prop del Parlament alemany, de la Porta de Brandenburg i del monument commemoratiu de les víctimes jueves del nazisme, es va inaugurar ahir un lloc de reflexió per recordar l'altre Holocaust, l'oblidat, el que fins avui no ha ocupat espai ni en l'agenda política ni en el reconeixement ciutadà.

És al cor de Berlín, "al centre de la societat", va matisar la cancellera alemanya, Angela Merkel: "Ha de ser pal de paller exigir l'obligació de cuidar la dignitat de les persones". La cap de govern va assegurar que el seu país s'ocuparà a fons de fer valer els drets dels gitanos i dels sintes, un poble germà establert sobretot a Alemanya i Àustria. Aquesta minoria pateix encara avui una forta marginació en la societat.

La inauguració del monument en memòria de les víctimes gitanes del règim nazi va tenir un caire solemne, amb la presència també del president alemany, Joachim Gauck, i representants de totes les fraccions del Bundestag. Més de 100 supervivents de l'Holocaust van ser-hi. Un d'ells, Soni Weisz, va explicar d'una manera molt colpidora com, quan tenia set anys, va poder esquivar la deportació al camp d'extermini d'Auschwitz, però va haver de veure com s'hi enduien els seus pares i germans. "Aquest monument ha de ser un senyal de reconeixement al dolor patit, però també un senyal d'esperança que el racisme, l'antisemitisme i l'antigitanisme mai més tindran lloc", va emfatitzar Weisz.

Al seu costat, el president del Consell Central dels Gitanos i Sintes d'Alemanya, Romani Rose, va recordar que no hi ha cap família del seu poble en aquest país que no hagi perdut cap familiar durant el nazisme. "Això ha marcat la nostra identitat fins avui", va indicar mentre exigia que tota la societat ajudi a combatre l'actual discriminació que pateixen els prop de 12 milions de gitanos a Europa. "El creixent racisme amenaça no només les minories sinó els valors europeus en si", va afegir. Rose no va estar-se de denunciar que el ministre alemany d'Interior, Hans-Peter Friedrich, havia engegat una "campanya de difamació discriminatòria" en valorar que el creixent nombre de peticions d'asil de gitanos serbis i macedonis a Alemanya (7.000 des de començaments d'any) era inacceptable.

El mig milió de gitanos i sintes morts potser tenen ara un monument, però els vius gairebé no tenen res. Tot i que la majoria d'aquest poble està integrat en la vida alemanya, molts no tenen ni ajuts ni protecció. A més, en països com Hongria, Romania, Bulgària, Macedònia i Sèrbia els fan la vida impossible i els persegueixen. A França i, en part, també a Alemanya els gitanos són aquarterats i expulsats a allà on tornen a ser perseguits. El portaveu de la fracció parlamentària d'Els Verds alemanys, Volker Beck, ho va aprofitar ahir mateix per denunciar que Alemanya és l'únic país de la UE sense cap estratègia pròpia per al poble gitano.

Un lent reconeixement

No va ser fins al 1982 que Alemanya va reconèixer oficialment els crims nazis contra els gitanos. L'acte d'ahir, tot i que arriba tard, corregeix una etapa en el procés de memòria d'aquest poble. Després dels jueus i dels homosexuals, els gitanos i els sintes tenen per fi un monument que honora les víctimes de l'Holocaust.

L'estat federal alemany ha invertit 2,8 milions d'euros en el memorial del Tiergarten. Dissenyat per l'artista israelià Dani Karavan, té forma de llac circular i al mig hi té un pedestal triangular. El poema Auschwitz , de l'italià Santino Spinelli, està gravat al perímetre. "És un mirall de la nostra tristesa", va concloure ahir Merkel.