Publicitat
Publicitat

PRIMAVERA ÀRAB

Diversos morts en les protestes contra Mursi a Egipte

Centenars de milers de manifestants reclamen la fi del govern islamista i noves eleccions

Diverses persones han mort aquesta nit passada i unes sis-centes més han resultat ferides en els enfrontaments que hi ha hagut a Egipte després de la multitudinària manifestació contra el president Mohammed Mursi al Caire. Cinc persones haurien mort a la ciutat d'Assiut, al sud del Caire, segons l'últim balanç que dóna l'agència Efe citant fonts mèdiques. Un grup d'opositors que protestava davant de la seu del Partit Lliberat i Justícia va ser tirotejat per uns desconeguts. A la ciutat de Beni Suef, un jove de 22 anys ha mort a l'hospital després d'un atac perpetrat per desconeguts contra manifestants antigovernamentals. Una altra persona ha mort a Faium. Dues persones més han mort en els titorejos que hi ha hagut en un barri de la perifèria del Caire, on centenars de manifestants van llançar còctels Molotov contra la seu central dels Germans Musulmans, segons informa Al Jazeera.

En una roda de premsa, el portaveu de la presidència egípcia ha insistit que Mursi no accepta "imposicions", però que no infravalora les demandes dels manifestants. "El president mai ha pensat que les demandes del poble estiguin equivocades, les escolta i les atén totes", ha afirmat el portaveu, abans d'explicar que el mandatari s'ha reunit amb ministres del seu gabinet per analitzar les protestes.

Egipte treu targeta vermella a Mursi

Més d'un milió de persones es van manifestar ahir als carrers del Caire per exigir la dimissió del president Mursi i la celebració d'eleccions presidencials anticipades. El missatge de les masses a l'exèrcit i als Estats Units va ser molt clar. Ara s'obre un període d'incertesa sobre el futur d'Egipte, que dependrà dels moviments que facin els pròxims dies els principals actors polítics. Tota la regió, convulsionada arran de la Primavera Àrab, observa amb atenció la partida que es desenvolupa al seu país més poblat.

El Caire va viure ahir un clima excepcional, que va recordar molt el viscut fa dos anys i mig, quan va astorar el món en desfer-se en només dues setmanes del rais Hosni Mubàrak. Al matí, els comerços estaven tancats i amb prou feines hi havia trànsit, perquè la majoria d'empreses van donar un dia de festa als seus empleats. La bulliciosa capital era una ciutat fantasma.

El panorama canviava completament en acostar-se als dos centres neuràlgics de les protestes: el palau presidencial d'Ittihadiya i la mítica plaça Tahrir, un cop més. Tamarrud, el grup de joves que han liderat les protestes i que asseguren que han recollit més de 22 milions de firmes per "retirar la confiança a Mursi", van organitzar nou manifestacions en diversos punts de la ciutat, que van convergir a Tahrir o al palau. En les marxes hi va participar gent de totes les edats. Famílies senceres s'hi afegien amb el símbol d'aquestes manifestacions: una targeta vermella on hi ha imprès " Irhal " [Vés-te'n!]

"El govern dels Germans Musulmans ha sigut un desastre. L'economia cada dia està pitjor, no tenim benzina a les gasolineres, els talls d'electricitat cada cop són més llargs... No podem esperar tres anys més", comentava l'Ahmed, un electricista de mitjana edat que va apropar-se a Tahrir amb dos amics, cadascun amb la seva targeta vermella. A la boca de la plaça un gran cartell donava la benvinguda als manifestants: "Prohibida l'entrada als Germans Musulmans". Tot i el temor a enfrontaments, l'ambient era festiu a la plaça, convertida en un mar de banderes egípcies i on no hi havia cap símbol de partits polítics o moviments socials.

A menys d'un quilòmetre, davant la mesquita de Rabà al-Audawiya, es concentraven diversos milers de militants islamistes, que han ocupat de manera ininterrompuda la zona per expressar el seu suport a la "legitimitat democràtica" del president Mursi.

Amb els dos bàndols decidits a no cedir no es veu una sortida clara a l'enèsim conflicte de la tèrbola transició egípcia. La lluita no és només pel poder, sinó també per modelar la societat i les seves institucions segons dos models oposats.