Publicitat
Publicitat

“Esperem que ens deixin continuar vivint aquí”

“No hem deixat de cavar tot el dia”. Marcello di Marco, un pagès de 34 anys, no va dubtar a fer ahir ben d’hora 100 quilòmetres per anar a ajudar les víctimes del terratrèmol. Va arribar al petit poble de Pescara del Tronto i, entre runes, explicava la “forta impressió” que li va causar l’estampa d’edificis de pedra robusta destrossats completament. Les escenes de dolor es van succeir per tota la regió afectada. A la veïna localitat d’Accumoli, quatre membres d’una família -inclosos dos nens de 8 mesos i 9 anys- van morir quan es va desplomar casa seva mentre dormien. Amb la llum del dia, els residents recordaven amb la por al cos el “malson” i “l’infern” de la nit en què, com il·lustrava una jove afectada, costava fins i tot respirar per la polseguera que van aixecar els edificis en caure.

Marina Bonamici i el seu marit van tornar a néixer. La parella agraïa a Déu haver pogut sortir pel seu propi peu de casa seva. “Tot tremolava, tot queia sobre nostre. El llum es va apagar i no es veia res. I quan vam aconseguir arribar a la porta no s’obria, però finalment vam aconseguir sortir al carrer”, recordava.

“Esperem que el poble se’n surti i ens deixin seguir vivint aquí”, pregava la Francesca, conscient que encara haurà de viure molts dies en les lones instal·lades per acollir els damnificats. Una dona de 65 anys resumia el dia així: “Mai he experimentat res com això. Petits tremolors sí, però res tan gran. És una catàstrofe”.