Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Fúria palestina per l’assassinat d’un nen de 18 mesos a casa seva

En l’agressió, que s’atribueix a colons, els pares van resultar greument ferits

Ahir es van registrar nombrosos incidents arreu de la Cisjordània ocupada, després de l’enterrament d’Ali Saad Dawabsha, el nen palestí de 18 mesos que va morir divendres a la matinada al poble de Duma, al nord de Ramal·lah, quan uns desconeguts, aparentment colons jueus, van tirar almenys dos còctels Molotov contra la casa on dormia.

Testimonis palestins van indicar que, passades les dues de la matinada, un grup d’entre dues i quatre persones encaputxades van entrar al poble i van tirar còctels Molotov contra dues cases. Una estava buida, però a la segona hi vivia la família Dawabsha. L’incendi i el fum van fer que els pares sortissin ràpidament i els veïns es van congregar al seu voltant. “Vam trobar els pares amb cremades, a fora de la casa. Van dir que hi havia un nen a dins i el vam treure. Llavors van dir que hi havia un altre nen, però el foc ens va impedir arribar al dormitori. Després van venir les forces d’auxili”, explica un dels veïns. L’Ali va morir a causa del foc, el seu germà de quatre anys va patir cremades al 60% del cos, el pare en té al 80% i la mare al 90%. Tots tres estan ingressats en dos hospitals israelians, sedats i “en estat crític”.

Israel també condemna els fets

Les protestes es van estendre ràpidament. L’exèrcit va fer un notable desplegament al voltant de moltes de les 120 colònies jueves que hi ha a Cisjordània i la policia palestina va patrullar per les mesquites després de la pregària del migdia per impedir protestes i va fer un nombre indeterminat de detencions. A Ramal·lah, on Hamàs havia convocat una manifestació, la policia no va permetre que s’aixequessin banderes de l’organització.

Des del punt de vista oficial, a més, hi va haver tota mena de condemnes. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va qualificar l’atac d’“acte de terrorisme, es miri com es miri”. Netanyahu també va trucar al president palestí, Mahmud Abbas, i li va dir: “Hem de lluitar junts contra el terrorisme, sense importar-nos d’on vingui”. Però aquesta conversa sembla que es va produir per la repercussió mediàtica que ha tingut l’incident més enllà de les fronteres de l’estat jueu. L’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) va distribuir un comunicat en què detallava centenars d’agressions dels colons contra els palestins que s’han produït diàriament des del gener i que, en la seva immensa majoria, ni tan sols han sigut investigades per les forces de seguretat israelianes.

A les parets de la casa de Duma hi ha tres pintades escrites en hebreu. En una hi diu “Venjança”, i a sobre hi ha dibuixada una estrella de David; en una altra hi diu “Visca el rei messies”, i a la tercera hi diu “ Tag mehir ”, que fa referència a les accions de càstig que organitzen els colons contra els palestins quan el govern israelià pren alguna decisió que no els agrada. Aquesta mateixa setmana, per exemple, l’exèrcit ha enderrocat dos edificis a la colònia de Beit El, que està molt a prop de Duma, i això ha provocat enfrontaments entre colons i soldats. Netanyahu ha declarat que tothom ha de respectar la llei, però dijous mateix va firmar la construcció de 300 habitatges addicionals per a colons a Beit El i 500 més a Jerusalem Est.

Tot i això, els colons, que cada vegada són més radicals, no estan prou satisfets i demanen més. Els seus dirigents van manifestar dijous que estaven preparats per actuar pel seu compte, “perquè Netanyahu només entén aquest llenguatge”. Vint-i-quatre hores després va arribar l’atac de Duma. És per això que, en un comunicat, l’OAP fa responsable de l’incident el primer ministre d’Israel. “Ha sigut una conseqüència directa de dècades d’impunitat del govern israelià davant el terrorisme dels colons”, diu el comunicat. Altres dirigents palestins van fer-ne responsables els ministres israelians, que, segons ells, “inciten contínuament a la violència”.

Amb tot, la UE va demanar ahir a Netanyahu “tolerància zero” amb la violència dels colons, però aquesta mena de declaracions des d’Europa acostumen a considerar-se buides de contingut a Israel, i Brussel·les no acaba mai de prendre decisions que obliguin l’estat jueu a complir les resolucions internacionals i acabar amb l’expansió colonial.