Publicitat
Publicitat

CRISI GREGA

Grècia presenta el seu nou pla ‘in extremis’

Les institucions s’obren per primer cop a discutir una possible quitança de part del deute hel·lè

Brussel·les ha donat el sí, tot i que amb la boca petita, a reestructurar el deute extern grec. Ahir, poc abans que arribés l’última i, en principi, definitiva proposta d’Atenes per poder iniciar les negociacions per a un tercer rescat, les institucions trencaven el tabú i, suavitzant fins i tot el to, s’avenien a la possibilitat de perdonar una part del deute.

La nova proposta, entregada a la UE ahir cap a les deu de la nit, manté l’última concessió grega d’avançar a l’octubre el pla esglaonat d’eliminar les prejubilacions, quan les institucions havien demanat que fos aquest mes. Respecte a l’IVA, accepta l’última proposta europea, que ja s’havia acostat a les posicions gregues, i preveu un IVA del 6,5% per a medicaments, llibres i teatre; un 13% per a aliments bàsics i frescos, hotels, energia i aigua, i un 23% per a la resta, inclosos els restaurants, als quals actualment s’aplica el 13%. Les illes del mar Egeu continuarien tenint un descompte del 30% sobre les tarifes de l’IVA. A més, recull una pujada del 26% al 28% de l’impost empresarial (el govern el volia incrementar al 29% però les institucions ho van rebaixar), i l’impost de luxe passa del 10% al 13%.

La reestructuració del deute

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va assegurar ahir en un insòlit missatge que la proposta “realista” hel·lena haurà de ser complementada amb un plantejament sobre “la sostenibilitat del deute” per evitar repetir l’estira-i-arronsa dels últims mesos.

“Una proposta realista de Grècia haurà de ser corresposta amb una proposta igualment realista sobre la sostenibilitat del deute per part dels creditors. Només llavors podrem tenir una situació en què guanyem tots”, va senyalar Tusk. No és l’única veu que s’alça sobre “el tabú”, com ho defineix el primer ministre grec, Alexis Tsipras. També aquesta setmana, la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va assegurar que la seva institució sempre havia advocat per un pla amb dues parts: “Reformes i reestructuració del deute”. “Aquesta visió no ha canviat”, va afirmar.

A les paraules de Lagarde s’hi va afegir ahir, fins i tot, Alemanya. L’habitualment dur ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, va donar la raó a la directora general de l’FMI: “La sostenibilitat del deute no és factible sense una quitança, i crec que l’FMI l’encerta en dir-ho”. Ràpidament, però, va matisar que la quitança “infringiria” els tractats de la UE, i va admetre que una reconfiguració seria una possibilitat, tot i que el marge “és escàs”. En la línia del seu ministre, la cancellera Angela Merkel va obrir la porta a abordar el deute, però va rebutjar “una quitança tradicional”. Unes paraules que donen oxigen a la negociació. La primera vegada que es va posar sobre la taula l’inassumible deute grec va ser el 2012, quan les institucions el van prometre abordar durant la negociació del segon rescat. Però amb el programa expirat el 30 de juny, s’ha de tornar a negociar tot.

La Comissió Europea i el BCE estan analitzant la situació financera i la sostenibilitat del deute del país, un informe que els ministres de Finances de l’eurozona tindran en compte demà per dirimir quina és la quantitat que necessita Grècia i si es donen terminis més llargs per pagar. La negociació no serà fàcil perquè la confiança està malmesa. Tot dependrà de la proposta de reformes d’Atenes i del seu compromís a aplicar-les tan aviat com sigui possible. Alemanya podria no ser el país que més difícil li posarà a Grècia, sinó Eslovàquia o Lituània, uns estats que també han hagut de passar per durs programes d’austeritat i que no estaran disposats a oferir unes concessions que amb ells ningú no va tenir.