Publicitat
Publicitat

CONGRÉS DEL PARTIT COMUNISTA XINÈS

La nova cúpula liderarà la segona economia mundial entre demandes creixents de reforma política

Imminent canvi de guàrdia a la Xina

La Xina inaugura dijous el congrés del Partit Comunista, d'on sortirà la nova cúpula dirigent. La desacceleració econòmica i les desigualtats amenacen el sistema en un moment de canvi crucial.

El congrés del Partit Comunista, una orquestrada desfilada de la classe política xinesa, se celebra cada cinc anys a Pequín. Enguany ha estat programat per dijous, una data que obrirà el procés de nomenament de la nova cúpula política del país per als pròxims deu anys. L'actual president, Hu Jintao, i el primer ministre, Wen Jiabao, cediran els seus llocs a Xi Jinping i Li Keqiang, respectivament.

Tot i que encara no han estat oficialment nomenats, no s'esperen sorpreses. A la Xina no hi ha lloc per a l'atzar i menys en una trobada que acollirà més de 2.000 delegats i atraurà totes les mirades. Més enllà de confirmar qui portarà les regnes del país la pròxima dècada, tant els xinesos com la comunitat internacional estan a l'expectativa de resoldre una de les grans incògnites del segle XXI: cap a quina direcció evolucionarà el país, després que el març del 2013 es formalitzi el traspàs de poders. L'etapa de reforma econòmica impulsada per Deng Xiaoping comença a quedar obsoleta i el país en pateix les conseqüències. És hora de fer front a la segona fita que el reformista Deng va considerar possible només després d'assolir el desenvolupament econòmic: la reforma política.

Fins ara, els líders han aconseguit trampejar la situació gràcies al miraculós creixement econòmic del país, però ara que la màquina sembla que perd embranzida, el nou politburó tindrà grans dificultats per emprendre una nova dècada d'excuses. El desenvolupament econòmic impulsat pel mateix partit ha provocat també el naixement de nous reptes i inquietuds socials. La desacceleració econòmica ha derivat en la urgència de fomentar el consum domèstic. Per consumir els xinesos necessiten una certa estabilitat i garanties socials per evitar sentir la necessitat d'estalviar. Al seu torn, la inflació espanta encara més els compradors. Les desigualtats econòmiques i socials contribueixen també a augmentar la inestabilitat, tan temuda pel règim. Tots aquests elements conflueixen, a més, en un context en què un accés generalitzat a internet ha fet de les xarxes socials la plataforma idònia en què la població pot expressar el seu descontentament. Així, l'il·lusori llegat d'harmonia de Hu trontolla.

Xi haurà d'entomar amb enteresa el tema tabú per excel·lència: emprendre una substancial reforma política. La formació de faccions al partit és recurrent. Tot i que de vegades s'hagin passat comptes amb matisos, mai s'ha posat en perill la supervivència del mateix partit. Com en tot sistema autoritari, els seus membres acostumen a partir d'una premissa: cal evitar una profunda escissió que podria resultar en un efecte dominó que posi fi de manera radical a tots els privilegis que tenen els membres de l'àmplia xarxa de beneficiaris del règim.

Els perills de la transformació

Segons els experts, Xi, considerat un advocat del canvi, ha d'emprendre una nova era, cosa que implicaria que, com a secretari general d'un partit que fa 63 anys que governa sol, hauria d'impulsar una reforma política que eviti un error de càlcul que provoqui una imminent pèrdua dels privilegis dels seus camarades. "L'elit política està tan acomodada en un sistema corrupte que una transformació podria implicar el desmantellament del règim", va dir l'expert en la Xina Roderick MacFarquhar al rotatiu de Hong Kong South China Morning Post .

Deng Xiaoping va apostar per l'obertura econòmica com a mesura per assegurar la supervivència del règim. Trenta anys després, les reformes han donat els seus fruits i està en mans de Xi determinar si el progrés es traduirà en l'inici d'una nova etapa en què les llibertats polítiques siguin les protagonistes. O si, per contra, la seva prioritat serà que el Partit Comunista segueixi enfortint-se gràcies als privilegis que ha obtingut arran del desenvolupament econòmic.