Publicitat
Publicitat

L'afer sobre els correus electrònics continua perseguint Hillary Clinton

Un jutge federal ordena a la candidata presidencial demòcrata que contesti per escrit preguntes sobre l'ús d'un e-mail privat mentre era secretària d'Estat dels Estats Units

L'afer dels e-mails continua perseguint la candidata presidencial demòcrata, Hillary Clinton. Un jutge federal li ha ordenat que respongui per escrit a les preguntes  del grup conservador Judicial Watch sobre l'ús d'un correu i un servidor personals quan era secretària d'Estat dels Estats Units, entre el 2009 i el 2013.

La decisió judicial suposa un triomf a mitges per a Judicial Watch, que havia demanat que Clinton fos interrogada sota jurament. I arriba sis setmanes després que el director de l'FBI, James Comey, anunciés la seva recomanació de no presentar càrrecs contra Clinton per l'intercanvi indegut de correus electrònics amb informació classificada durant la seva gestió.

La polèmica, doncs, es manté i seguirà perjudicant la campanya presidencial de la demòcrata. De fet, aquesta setmana el Congrés ha rebut els documents de la investigació federal del cas i els republicans han demanat que s'investigui si Clinton va cometre perjuri l'octubre passat quan va testificar davant la comissió especial sobre l'atac contra l'ambaixada nord-americana de Bengasi de la cambra baixa.

Credibilitat de Clinton

L'afer dels e-mails ha malmès la credibilitat de Clinton entre els votants –un 60% creu que no és honesta, segons un sondeig del diari 'The Washington Post'–. I és un dels principals atacs que rep del seu rival en les presidencials, Donald Trump. El republicà ha acusat l'excap de la diplomàcia nord-americana de mentir sobre aquest afer i ha assegurat més d'un cop que hauria de ser a la presó per la manera amb què va gestionar informació confidencial.

La candidata demòcrata, però, manté un avantatge d'entre sis i set punts sobre Trump en les enquestes quan falten menys de dotze setmanes perquè se celebrin les eleccions.

Judicial Watch té ara fins el 14 d'octubre per enviar preguntes a Clinton, és a dir, fins tres setmanes i mitja abans de les presidencials del 8 de novembre. Per la seva part, la demòcrata tindrà 30 dies per respondre i per tant, ho podria fer després del dia de les eleccions.

Trump i la connexió russa

El candidat presidencial republicà tampoc està exempt de la polèmica. A banda de les seves declaracions inflamatòries que han reduït el seu suport entre els votants, el seu excap de campanya, Paul Manafort, està sent investigat a Ucraïna per un cas de corrupció.

Aquesta investigació hauria provocat, segons la CNN, la seva dimissió com a director de l'equip electoral de Trump. El republicà va anunciar  canvis en el lideratge de la seva campanya aquest dimecres passat. La reestructuració del seu equip, la segona en dos mesos, s'ha fet enmig d'una davallada de Trump en les enquestes.

La policia ucraïnesa investiga Manafort per acusacions de presumpte tràfic d'influències i se centra en possibles pagaments il·legals fets per l'antic govern del president Víktor Ianukóvitx –aliat de Rússia– a funcionaris electorals. Manafort hauria rebut 12,7 milions de Ianukóvitx, segons va publicar diumenge passat el diari 'The New York Times'.

El rotatiu novaiorquès assegura que les autoritats ucraïneses van trobar un quadern escrit a mà on es detallen aquests pagaments.