Publicitat
Publicitat

DIVERSITAT

“L’enemic no és la religió, sinó la ignorància”

Barcelona acull una trobada per abordar els reptes de la intolerància i el jihadisme al Mediterrani

Català, castellà, anglès, francès, àrab... La gran varietat d’idiomes que es podia sentir ahir al matí al Palau de Pedralbes podria haver convertit la sala d’actes en una olla de grills. Semblava que ningú no s’entendria, i no només a l’hora de parlar. Els turbants i les túniques convivien en un mateix espai amb els vestits fets a mida i les creus llatines penjades al coll. El prejudici feia pensar que les diferències dels assistents farien insalvable qualsevol mena d’entesa. Però, lluny d’això, els problemes i reptes comuns es van imposar al llarg de dues hores de diàleg i debat, i la jornada va servir per “construir ponts” i reivindicar la diversitat de cultures i religions del Mediterrani.

Organitzada pel ministeri d’Afers Estrangers i la Unió per la Mediterrània (UpM), la trobada va reunir en un mateix espai experts, líders religiosos i representants d’organitzacions amb enemics comuns: la intolerància, el radicalisme, l’extremisme violent, la xenofòbia o l’exclusió. “La religió mai no ha sigut l’enemic, però la ignorància sí que ho és i sempre ho serà”, va resumir Faisal bin Abdulrahman bin Muaammar, secretari general del Centre Internacional Rei Abdul·lah bin Abdulaziz per al Diàleg Interreligiós i Intercultural (KAICIID). “I la ignorància porta a la por; la por, a l’odi, i l’odi, a la violència”, afegia el secretari general de la Unió per la Mediterrània, Fathallah Sijilmassi.

De fet, va ser inevitable que el tema estrella de les diferents intervencions fos l’amenaça del terrorisme extremista de l’Estat Islàmic (EI). Un fenomen -va insistir la presidenta de la Fundació Anna Lindh, Elisabeth Guigou- que ataca des de l’estabilitat política fins a la cohesió social i que afecta tots els països per igual, ja siguin de majoria cristiana, jueva o musulmana. “Actualment no hi ha un xoc de civilitzacions”, va afirmar Guigou amb contundència, mentre que Nassir Abdulaziz al-Nasser, de l’Aliança de Civilitzacions de l’ONU (UNAOC), va insistir que “no és la religió la que promou la violència, sinó els extremistes que la utilitzen per justificar-se”.

El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, que va ser l’últim de parlar, va explicar que un dels objectius de la trobada era deixar clar que la religió no és el que diuen els extremistes. “És exactament el contrari”, va afirmar, tot i admetre que combatre el discurs del jihadisme és complicat. Després de recordar l’anacronisme que suposa la posada en escena de l’EI -des de les decapitacions fins al mateix concepte de califat-, va admetre que les seves tècniques són molt modernes.

Missatge alternatiu a la xarxa

Els ponents van fer notar que vèncer l’adoctrinament dels jihadistes passa per difondre un missatge alternatiu a les xarxes socials, una de les principals eines de l’EI per reclutar joves combatents. “La radicalització es produeix sobretot a internet, i no tant a les mesquites”, va dir Guigou, partidària de crear una nova narrativa a la xarxa i de promoure el debat interreligiós. Si es reforcen aquests dos elements, va concloure, “una altra Mediterrània és possible”.