Publicitat
Publicitat

CURSA PRESIDENCIAL ALS ESTATS UNITS

Els republicans acusen Obama d'amenaçar el programa Medicare per als jubilats amb la reforma

Ryan ataca amb el debat sanitari

La pugna sobre Medicare, el programa federal de salut per als jubilats nord-americans, s'ha intensificat amb l'elecció del congressista Paul Ryan com a candidat republicà a la vicepresidència dels Estats Units. Ryan és l'autor de l'avantprojecte de pressupost aprovat al Congrés per redissenyar el sistema de salut, un tema que ara passa al primer pla de la campanya.

De fet, l'avantprojecte de Ryan preveu la mateixa retallada que la reforma sanitària proposada per Obama, tot i que el virtual candidat republicà a la presidència, Mitt Romney, i el mateix Ryan han pregonat que la mesura seria devastadora per a milions de nord-americans que s'acullen al programa.

La batalla pel Medicare amenaça de convertir-se en el centre de la cursa presidencial i, des de dimarts, la campanya d'Obama s'ha centrat a recordar que la proposta republicana "acabarà amb Medicare tal com el coneixem" i transferirà costos als beneficiaris. Els republicans han contraatacat amb un espot agressiu: "Vostè va pagar a Medicare durant anys, xec a xec, i ara, quan ho necessita, Obama li retalla 716.000 milions de dòlars [582.000 milions d'euros]. I per què? Per pagar l' Obamacare . Així que els diners que vostè va pagar per garantir-se la seva salut aniran a parar a un nou programa governamental massiu que no serà per a vostè".

Lis Smith, portaveu de la campanya d'Obama, titllava el missatge de Romney de "deshonest i hipòcrita": els estalvis que proposa el president "no retallen cap de les prestacions del Medicare". Ryan es mostrava satisfet amb la polèmica: "Volem fer aquest debat. Nosaltres som els que estem oferint un pla per salvar Medicare, per enfortir Medicare".

Amb 50 milions de beneficiaris, el programa de salut és el que més preocupa demòcrates i republicans. La baralla es centra ara en els canvis introduïts en el programa per la reforma sanitària d'Obama, la llei d'assistència assequible, que es va aprovar el 2010 sense els vots republicans.

Diferents objectius

Obama vol fer servir l'estalvi per compensar el cost de donar cobertura als nord-americans que no estan assegurats, així com per millorar la situació financera del programa. Ryan diu que cal destinar la retallada a apuntalar el sistema tal com és i contribuir a reduir el dèficit públic.

Els republicans van aconseguir la majoria al Congrés en part argumentant que els demòcrates han atracat Medicare per pagar la reforma sanitària d'Obama. Els demòcrates esperen rebatre aquest argument, recordant que l'avantprojecte de pressupost, aprovat dues vegades per la cambra, suposa una retallada similar, d'aproximadament 700.000 milions de dòlars [569 milions d'euros] entre el 2013 i el 2022.

Ryan i Obama volen imposar restriccions globals similars als recursos de Medicare, que estableix que la despesa mitjana per beneficiari no ha de créixer més ràpid que l'economia, mesurada pel producte per càpita de béns i serveis, més la meitat d'un punt percentual. Però a aquest objectiu s'hi pot arribar per camins diferents.

Ryan i Romney volen que el govern aporti una quantitat fixa de diners a nom de cada beneficiari i que els nord-americans que s'incorporin més tard al sistema puguin fer servir els diners per pagar una assegurança privada o per contribuir per la cobertura sota el programa tradicional de Medicare. La reforma sanitària d'Obama, en canvi, planteja limitar els pagaments de Medicare a hospitals i proveïdors sanitaris. La despesa es controlaria amb una comissió que podria introduir retalles automàticament, excepte si el Congrés la bloqueja.