Publicitat
Publicitat

Saleh Mohammed: "Turquia vol fer creure que som aliats d'Al-Assad"

Divisions "Els estrangers que interfereixen en el conflicte, Turquia i Qatar, dificulten l'acord entre opositors" Estratègia "No volem enfrontaments armats ni amb el règim ni amb l'Exèrcit Sirià Lliure"

Nascut a Kobani (Síria) fa 61 anys i enginyer químic de formació, Saleh Mohammed va ser elegit president del Partit de la Unió Democràtica (PYD) el setembre del 2010. Després d'anys en la clandestinitat, ha tornat a Síria per lluitar políticament pels drets dels kurds.

Per què els acusen de col·laboracionistes amb el règim de Baixar al-Assad?

Nosaltres hem donat suport a la revolució de manera pacífica des de l'inici amb constants manifestacions en què hem expressat un clar rebuig al règim d'Al-Assad. No volem enfrontaments armats amb el règim ni amb l'Exèrcit Sirià Lliure. Molts sectors només volen que Síria es converteixi en una sagnant lluita sectària, com està passant a Homs o Hama. Rebutgem la via militar i tampoc volem unir-nos a l'Exèrcit Sirià Lliure, perquè l'ús històric dels kurds en diferents causes nacionals a Turquia i a l'Iran ens ha comportat males experiències. No volem que se'ns utilitzi i després se'ns negui el reconeixement.

Per què els kurds han abandonat el Consell Nacional Sirià?

La futura Constitució ha de reconèixer els kurds com a poble de Síria i també ha de derogar les mesures preses en el passat contra els kurds. En l'última trobada ens vam sentir enganyats pel Consell Nacional Sirià, que segueix sense acceptar l'estatus de nacionalitat per als kurds. Fins que no es produeixi aquest reconeixement, el PYD i l'Assemblea Nacional Kurda seguirem sense negociar.

¿Creu que l'oposició siriana finalment aconseguirà anar unida?

Les mans estrangeres que interfereixen en el conflicte, com Turquia, l'Aràbia Saudita i Qatar, estan dificultant aquest acord i no permeten que els sirians busquin els seus propis pactes lliurement. Si ens deixen treballar sols podrem aconseguir acords i el reconeixement constitucional del poble kurd.

Quin és el seu model d'estat per a un hipotètic escenari posterior a Al-Assad?

Apostem per un estat democràtic que reconegui i accepti constitucionalment els drets de tots els pobles de Síria. No volem que hi hagi fronteres a l'interior del país, perquè hi ha prop de mig milió de kurds vivint a Damasc i també àrabs al Kurdistan. Aquest reconeixement ha d'anar acompanyat d'una sèrie de mesures polítiques i culturals que reforcin la singularitat de les diferents nacionalitats de l'estat.

¿El preocupa la implicació de Turquia en el conflicte donant suport a l'Exèrcit Sirià Lliure?

Turquia és un enemic històric dels kurds i per això té especial interès a fer creure a l'opinió pública que som aliats del règim. El govern d'Ankara està intentant interferir en la revolució donant suport a l'Exèrcit Sirià Lliure i a diferents faccions kurdes que estan en contra nostra. Per això descartem unir-nos a aquestes forces opositores.

Què en pensa d'una hipotètica intervenció estrangera a Síria?

Estem totalment en contra d'una intervenció militar. Creiem que la població siriana ha de poder derrocar el règim d'una manera democràtica i pacífica. Necessitem suport exterior polític i humanitari, però no militar.

Vostès han armat la seva gent per prevenir atacs tant del règim sirià com de l'Exèrcit Sirià Lliure.

No volem que la nostra regió es converteixi en escenari de sagnants combats com Hama o Homs i per això hem creat diferents unitats de defensa popular. Per això s'han registrat enfrontaments esporàdics tant contra tropes governamentals com amb l'Exèrcit Sirià Lliure. El nostre objectiu és treballar per l'estabilització de la regió.