Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

El Senat dels EUA atura i revisa l’espionatge massiu

El fre a la recollida massiva de trucades de la NSA és temporal i s’espera que s’aprovi una llei per limitar-la

El debat sobre els límits de l’espionatge dels Estats Units va arribar ahir a la mitjanit a un punt d’inflexió. El Senat va deixar expirar tres disposicions de la Patriot Act, entre les quals la que permet a l’Agència Nacional de Seguretat dels EUA (NSA, per les seves sigles en anglès) recollir dades de trucades telefòniques de milions de nord-americans i emmagatzemar-les durant cinc anys.

Però l’aturada d’aquests controvertits programes de vigilància massiva és temporal i s’espera que una majoria de senadors dels dos partits aprovin avui o demà una legislació de la cambra baixa que renovaria les disposicions de la Patriot Act amb algunes limitacions.

Aquest projecte de llei, conegut com la llei de la llibertat, trasllada l’emmagatzematge de registres telefònics que fa el govern a les companyies de comunicació. A més, exigeix a les autoritats que obtinguin ordres judicials específiques per accedir a aquestes dades. Per tant, les agències d’intel·ligència només podrien aconseguir informació d’individus concrets i no de milions de persones a la vegada.

El bloqueig de la recollida massiva de dades de trucades telefòniques -informació sobre la durada, l’hora i el número utilitzat- revela un canvi en la societat nord-americana sobre els límits de l’espionatge. De fet, segons una enquesta recent de Pew Research, un 54% dels nord-americans no donen suport a la recollida de dades telefòniques per part del govern. Les filtracions el juny del 2013 d’Edward Snowden, extècnic de la NSA, van provocar l’inici d’un debat sobre el difícil balanç entre la seguretat i el dret a la privacitat que continua viu.

El senador de Kentucky i candidat republicà a les presidencials del 2016, Rand Paul, s’ha erigit en la veu més discrepant d’un grup minoritari de legisladors contraris a renovar la Patriot Act o substituir-la pel nou projecte de la Cambra de Representants. “¿Per a això vam lluitar a la revolució? ¿Renunciarem alegrement a la nostra llibertat? No ho permetrem”, va dir Paul diumenge a la nit, poques hores abans que impedís un vot que hauria evitat la paralització dels programes de vigilància massiva.

El líder del Senat, el també republicà Mitch McConnell, va acusar Paul -tot i que sense anomenar-lo- de llançar “una campanya de desinformació” sobre la Patriot Act. El Partit Republicà està dividit entre la seva ala llibertària, liderada per Paul, i els defensors d’incrementar les polítiques de seguretat.

Ordres judicials

Amb l’aturada temporal de tres disposicions de la Patriot Act, les autoritats policials no tan sols no podran recollir dades telefòniques de milions de persones, sinó que tampoc podran escoltar un sospitós de terrorisme que canvia de telèfon sense una ordre judicial del tribunal secret, conegut com a FISA, per cadascun dels dispositius que vulguin ser intervinguts.

La Casa Blanca no espera que la seguretat del país es vegi afectada, ja que el bloqueig a les disposicions de la Patriot Act -que va ser aprovada després dels atacs de l’11-S per lluitar contra el terrorisme-és temporal. Tot i així, el seu portaveu, Josh Earnest, va exhortar els senadors a aprovar la nova legislació que renova amb limitacions els programes d’espionatge “tan aviat com sigui possible”. Earnest va assegurar que el bloqueig dificulta la feina de les autoritats policials i les agències d’intel·ligència.

Per la seva banda, el president dels EUA, Barack Obama, va advertir el cap de setmana passat del perill que pot suposar la pèrdua dels programes de vigilància de la NSA. “Els terroristes d’Al-Qaida o de l’Estat Islàmic no deixaran de preparar atacs contra nosaltres. No hauríem de deixar de tenir les eines que ens mantenen segurs. Seria irresponsable”, va dir.