Publicitat
Publicitat

Estats Units

S'enlaira amb èxit el primer coet comercial amb rumb a l'Estació Espacial Internacional

Una empresa ha llançat amb èxit una missió de càrrega cap a l'Estació Espacial Internacional d'importància simbòlica: la NASA vol entregar les missions espacials rutinàries al sector privat

Un coet de càrrega privat dirigit a l'Estació Espacial Internacional s'ha enlairat aquest dimarts al matí a primera hora, en el que la NASA confia que sigui un pas important en l'entrega de les missions espacials rutinàries al sector privat. Amb nou motors, el coet, un Falcon 9 construït per la Corporació de Tecnologies d'Exploració Espacial de Hawthorne, Califòrnia, també coneguda com a SpaceX, s'ha enlairat a poc a poc de la plataforma de llançament a l'Estació de les Forces Aèries de Cap Canaveral, abans d'arquejar-se cap al cel nocturn.

"Quin principi més espectacular", ha dit després als periodistes l'administrador de la NASA, el tinent general Charles F. Bolden Jr. "Ha sigut un llançament de somni".

La càrrega útil del coet és d'uns 454 quilos, i no duu objectes de gran valor. La seva importància és més aviat tècnica i simbòlica. Si la càpsula de la càrrega arriba a l'Estació Espacial, seria la primera nau espacial comercial, en lloc de governamental, a atracar-hi. Si la missió té èxit reforçaria els esforços de la NASA per cedir el transport bàsic a òrbites terrestres baixes a empreses privades.

Contracte de 1.600 milions de dòlars

"Realment som a l'inici d'una nova era d'exploració espacial en què hi haurà un paper molt més important per a empreses comercials", ha dit Elon Musk, el director executiu de SpaceX, en una roda de premsa després del llançament. Amb l'èxit d'aquest vol, SpaceX voldria començar un contracte de 1.600 milions de dòlars per fer volar 12 missions de càrrega a l'Estació Espacial. SpaceX també està entre les empreses que intenten quedar-se el negoci de la NASA de dur astronautes a l'Estació Espacial.

El llançament de dimarts ha sigut el tercer del coet Falcon 9 i ha seguit el mateix patró dels dos anteriors del 2010, en què un problema tècnic d'última hora va aturar el primer intent. En un enlairament avortat dissabte al matí, els motors del coet Falcon 9, de 48 metres d'alçada, s'havien engegat, però els ordinadors els van apagar per culpa de l'alta pressió a la cambra de combustió del motor central. Al final del dia, els tècnics ja havien trobat una vàlvula defectuosa i la van substituir.

Per al seu segon intent, SpaceX havia d'esperar fins a aquest dimarts a la matinada perquè l'òrbita de l'Estació Espacial s'alineés amb la plataforma de llançament, permetent que la càpsula es llancés amb una trajectòria que seguís la de l'Estació.

Aquest cop, quan el compte enrere ha arribat al zero, els motors s'han mantingut encesos. Menys de 10 minuts després, la càpsula de càrrega, coneguda com a Dragon, estava en òrbita. Diverses altres tasques també han funcionat, com el desplegament dels seus panells solars i sensors de navegació, i les proves del sistema de posicionament global. "Qualsevol cosa podria haver sortit malament, i tot ha sortit bé, per sort", ha dit Musk.

Enviar les cendres a l'espai

A la roda de premsa, Gwynne Shotwell, president de SpaceX, ha confirmat que la segona etapa del Falcon 9 incloïa una càrrega de l'empresa Celestis, de Houston, que ha portat a l'òrbita les cendres de 300 persones, incloses les de l'actor James Doohan, que interpretava l'enginyer en cap Scotty a la sèrie de televisió original de 'Star Trek', i les de Gordon Cooper, un dels astronautes originals del projecte Mercury.

La part difícil de la missió SpaceX encara ha d'arribar. Ha d'arribar a l'òrbita de l'Estació Espacial, que orbita la Terra a 27.358 quilòmetres per hora. Dijous, ha de volar uns 2,4 quilòmetres per sota de l'Estació Espacial per fer una demostració dels seus sistemes de comunicació i navegació. Si passa totes aquestes proves, hi donarà la volta i començarà una aproximació final a l'Estació fins que hi sigui a 10 metres.

Un braç robòtic a l'Estació Espacial, operat per un dels astronautes a bord, s'agafarà al Dragon i el durà a un port d'acoblament. Després, un cop allà, el Dragon es quedarà connectat a l'Estació fins a finals de mes. Durant aquest temps, els astronautes desempaquetaran la càrrega i hi introduiran objectes que cal dur de tornada a la Terra. Quan es desacobli, el 31 de maig, el Dragon aterrarà a l'oceà Pacífic, davant de Califòrnia.

Si l'SpaceX no aconsegueix tots els objectius d'aquest vol, pot ser que hagi de fer un altre vol de demostració abans que pugui començar el contracte de càrrega.

Etiquetes