Publicitat
Publicitat

TERRATRÈMOL

“Vam veure el poble desplomar-se”

Una àrea remota del Nepal se sent abandonada i es queixa de la falta d’ajuda després del sisme

A la vall de Nashika, al districte nepalès de Kavre, no han sentit a parlar ni d’ONGs, ni d’ajuda internacional, ni de cap indemnització del govern. Per a molts, fins i tot, és el primer cop que veuen un occidental. En aquesta àrea remota, 50 quilòmetres a l’oest de Kàtmandu, els supervivents del terratrèmol estan tirant endavant ells sols. Les vistes són impressionants: envoltats de turons verds, s’entreveu l’Himàlaia al fons, quan el dia és clar.

Kumar Tamami subjecta amb la seva única mà un metre, mentre el seu germà Ramhakta mesura el perímetre del que serà la seva nova llar temporal. Aquí tothom treballa en la construcció d’una cabana familiar. Les dones busquen entre la runa dels habitatges derruïts qualsevol cosa que es pugui reutilitzar, mentre els nens tallen amb un xerrac taulons de fusta i troncs.

“La terra va començar a cruixir cap al migdia. Érem tots a casa, vaig agafar els meus fills, vaig trucar al meu germà i tots vam córrer cap a camp obert. Des d’allà vam veure el poble desplomar-se, les nostres cases”, descriu Tamami. “Aquí no ha vingut ningú a veure’ns ni a oferir ajuda”, respon contundent el seu germà quan els preguntem si han rebut algun suport.

Per accedir al poblat de Khalchok cal pujar-hi caminant. La carretera només arriba fins al poble de Magargaun. Uns metres més avall del turó, uns altres veïns han fet el mateix. Amb làmines de llauna i una tela de plàstic per a la pluja s’han construït un assentament temporal. Saben que hauran d’estar diversos mesos refugiats així, fins que tinguin diners i material per reconstruir el seu habitatge.

Uns nens juguen pujant i baixant pel turó un cèrcol de metall que fan rodolar amb un pal. Una nena d’uns 13 anys es dirigeix a nosaltres en un anglès perfecte. “Els nens viuen a dalt, però com que està tot destruït no hi ha espai per jugar”, explica Sapana Tamang, que s’ofereix a fer de traductora.

A mesura que es puja per la muntanya, el desastre és més gran. La pau que es respira en aquest lloc es reflecteix en la tranquil·litat que desprenen, malgrat tot, els seus habitants. Dalt de la muntanya hi viuen unes 300 persones. “Vagin amb compte perquè la casa es pot esfondrar en qualsevol moment”, adverteix una dona que apareix d’entre uns plàstics. Els carrerons del poble són intransitables. S’ha de caminar amb cent ulls per no ensopegar. La majoria de cases estan danyades. Algunes façanes han quedat dretes, però tenen les bigues retorçades.

Tothom al poble és de la casta Lama, i per això el govern els té oblidats. Fa uns dies, els habitants del poble de Bhaktapur, en aquesta mateixa vall i de la mateixa casta, van tallar la carretera en senyal de protesta per la discriminació del govern, que està donant prioritat als damnificats de Kàtmandu.

Els Lama són la tercera casta, per sobre dels Dalit (indesitjables) i els Musahar (menjadors de rates). Tot el poble està protegit per les banderes tibetanes d’oració. Miraculosament, ningú va morir en el terratrèmol. Però aviat començaran les malalties per la falta d’aigua corrent i els aliments en mal estat, ja que les torres elèctriques van caure i no hi ha llum.

Els animals van alertar del sisme

Uns minuts abans del primer sisme, els animals van començar a mostrar-se intranquils. Els gossos no paraven de bordar i les ovelles de belar. “No sabíem què estava passant”, explica Binish Lama, una anciana davant del seu habitatge desplomat.

L’estiu es presenta dur, ja que molts han perdut tot el gra emmagatzemat i, fins a la tardor, no es podrà tornar a plantar. Però aquí ningú passarà gana mentre hi hagi un veí que tingui una mica de dal (puré de llenties i arròs) per oferir als que ho necessitin. Tot i que són gent senzilla, que viu del camp, els nens van a l’escola. Però ara, amb les carreteres fetes malbé, els autobusos escolars al districte de Kavre no funcionaran.

Davant la falta d’ajudes, Kumar Lama s’encarrega de repartir diàriament 160 grams d’arròs a cada família. Ell s’ha convertit en el salvador del poble. Viu actualment amb la seva família al barri de Koteshakar, a Kàtmandu, però la seva segona residència, i la del seu germà, és a Nashika. El terratrèmol va enderrocar dues de les parets de l’habitatge i part del segon pis.

Aquest exmembre del Partit Comunista del Nepal (UMC), que fa cinc anys va abandonar la política per ser treballador social, va contactar amb una ONG local que repartia aliments per als damnificats del sisme a les àrees afectades de la capital i va demanar 1.000 quilos d’arròs per als habitants del seu poble.

“El govern no farà res per nosaltres i les organitzacions internacionals tampoc vindran fins a aquestes muntanyes. Aquí estem sols. La meva iniciativa és la primera que hi ha hagut per ajudar la gent d’aquí”, explica Kumar Lama.

Una catalana, encara desapareguda
Quan avui es compleix una setmana del terratrèmol del Nepal, la barcelonina Roser Palau, que havia anat a fer trekking al parc natural del Langtang, segueix desapareguda. Segons la informació de què disposa per ara la Generalitat, és l’única catalana que encara no s’ha trobat, després que dues persones tornessin sanes i estàlvies aquesta setmana. La mare de Palau, Teresa Pareta, va denunciar ahir en declaracions a l’ACN la ineficàcia i la desorganització de l’ambaixada espanyola a Nova Delhi i la falta d’informació del ministeri d’Exteriors. Pareta considera que l’executiu espanyol no fa prou per trobar els desapareguts i a més “no es preocupa de dir res” als familiars. Un miler d’europeus continuen desapareguts al Nepal després del terratrèmol d’ara fa una setmana. La majoria són turistes que eren a la regió muntanyosa de Langtang, un parc natural molt popular entre els amants del senderisme, que va quedar molt afectat pel sisme.