Publicitat
Publicitat

DÈBIL DEMOCRÀCIA A BUDAPEST

El Parlament hongarès aprova lleis electorals que obstaculitzen l'oposició

Viktor Orbán maniobra per perpetuar-se al poder a Hongria

La deriva autoritària del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, avança a cop de noves lleis. El Parlament ha aprovat normes electorals que facilitaran la victòria d'Orbán en els pròxims comicis.

A la plaça dels Màrtirs de Budapest, a pocs metres del Parlament hongarès, l'estàtua d'Imre Nagy controla dia i nit l'edifici que allotja l'Assemblea Nacional. Nagy va ser primer ministre durant la revolució hongaresa, que el 1956 va intentar fer caure el règim soviètic que governava el país, i va ser executat quan les tropes de l'URSS van esclafar la rebel·lió.

L'actual primer ministre, Viktor Orbán, enfonsa el país en una deriva autoritària mentre el Parlament -on té una majoria absoluta de dos terços- aprova una reguitzell de lleis que consoliden el seu poder. L'oposició denuncia que la Constitució aprovada al gener viola la separació de poders i augmenta el control del govern sobre la judicatura, el Banc Central i els mitjans de comunicació. La mirada atenta de Nagy no atura Orbán i els crítics amb el govern diuen que si l'estàtua cobrés vida no donaria crèdit a la davallada democràtica que pateix Hongria.

L'última llei aprovada pel Parlament aquesta setmana restringeix la publicitat electoral i ordena que els votants es registrin per exercir el seu dret com a molt tard quinze dies abans dels comicis. El govern es defensa dient que segueix els passos de França i els Estats Units, on també és obligatori registrar-se, però els crítics asseguren que aquesta norma deixa fora dels comicis els indecisos, que decideixen votar a l'últim moment i normalment afavoreixen els partits a l'oposició.

"El partit d'Orbán sap que la seva popularitat ha baixat en picat des de les últimes eleccions i intenta construir-se un marc legal que li permeti guanyar els pròxims comicis amb menys votants dels que va necessitar el 2010", explica Robert Laszlo, de l'institut de recerca Political Capital. Segons una enquesta del novembre, només el 22% dels sondejats votaran pel Fidesz el 2014, mentre que el 37% no ho tenen clar.

Ferenc Gyurcsany, antic primer ministre d'esquerres, creu que l'obligació de registrar-se abans de votar pot fer davallar la participació fins a dos milions de persones o més en un país de 10 milions d'habitants.

Silenciar l'oposició

El Parlament hongarès també va aprovar dilluns una altra llei que prohibeix els anuncis electorals a les televisions privades, amb índexs d'audiència molt més elevats que les cadenes controlades per l'estat. El govern assegura que la nova regulació implicarà menys despeses per als partits però els seus oponents denuncien que la norma debilita la capacitat de l'oposició per arribar als votants.

"Fins i tot l'economia grega és més estable que l'estat de dret del Fidesz, que supervisa constantment el públic objectiu i intervé davant el més mínim indici d'una possible victòria de l'oposició", es queixa Péter Peto, analista polític del diari hongarès d'esquerres Népszabadság . "Quan Orbán va ser escollit primer ministre el 2010 rèiem dels que pronosticaven una autocràcia i ha arribat el moment de demanar disculpes perquè no imaginàvem que l'acció governamental es caracteritzés per la covardia", es lamenta l'analista. "Si el poder estigués segur que la seva feina és útil per a la societat no tindria por d'enfrontar-se als seus adversaris segons les normes del joc de sempre. Però aquest partit manipula fins i tot abans de pujar al ring".

La ultradreta persegueix els jueus

Un dels partits que fan perillar la permanència d'Orbán al govern és l'ultradretà Jobbik (Moviment per a una Hongria Millor), la tercera força al Parlament. Amb la seva retòrica xenòfoba i una milícia amb uniforme de tall feixista que té com a principal objectiu els gitanos, la formació té molt pes en l'escena política.

Ahir el seu líder va demanar al govern d'Orbán que prepari una llista amb tots els jueus que "són un perill per a la seguretat nacional", una petició que va despertar la ira dels líders jueus, que veuen ecos de les polítiques feixistes que van desembocar en l'Holocaust, en què van morir entre 500.000 i 600.000 jueus.

Marton Gyongyosi, el líder del partit, va dir que la llista és necessària arran la tensió que es viu a Gaza i que hauria d'incloure membres del Parlament. La seva petició va arribar després que el ministre d'Exteriors hongarès digués que Budapest és favorable a una solució pacífica en el conflicte entre Israel i Palestina. Gyongyosi va dir: "El conflicte urgeix a documentar quants hongaresos jueus viuen aquí, especialment al Parlament i al govern, perquè són una amenaça per a la seguretat nacional del país".

El govern va denunciar la petició. "Rebutgem l'extremisme, el racisme iles veus antisemítiques de qualsevol tipus que fan tot el possible per suprimir les seves veus", va dir el portaveu governamental, del partit Fidesz. Gyongyosi va demanar perdó per les seves declaracions però es va negar a dimitir. Centenars de jueus amb estrelles grogues als abrics van manifestar-se a l'exterior del Parlament.