Publicitat
Publicitat

La sentència amenaça de passar factura al president

La condemna retrata als ulls del món l'esperit soviètic del règim

Amb tota l'atenció centrada en el tribunal moscovita on mesos enrere seia l'oligarca Mikhaïl Khodorkovski, la justícia russa va condemnar el laïcisme i l'oposició al règim de les tres cantants de Pussy Riot. Amb un seguiment mediàtic semblant al que va rebre el procés contra l'arxienemic del president Vladímir Putin, el règim ha tancat un cas que amenaça de desestabilitzar-lo.

Qui són Pussy Riot?

No és un grup de música convencional. Els seus membres són anònims i canvien constantment, no hi ha un nombre fix d'integrants. La banda és una de les ramificacions del col·lectiu Voina, l'agrupació més escandalosa d'artistes contraris a Putin. Pussy Riot va néixer al setembre, quan l'aleshores primer ministre va anunciar que volia tornar a la presidència. Els seus concerts són peculiars, més aviat es tracta de performances i fins ara n'han fet cinc. Coincidint amb les manifestacions al carrer contra Putin, al gener van fer-se famoses internacionalment en cantar Putin mulla els pantalons des de la plaça Roja.

Les tres detingudes no són només cantants punk. Nàdia Tolokonnikova estudia filosofia, Maixa Aliokhina periodisme i treballa com a voluntària en un hospital psiquiàtric per a nens, i Katia Samutsevitx estudia fotografia.

Per què una condemna tan desproporcionada?

La sentència no parla de política. Diu que les noies són condemnades per "gamberrisme motivat per odi religiós". La seva cançó a l'altar de la catedral de Crist Salvador resava "Mare de Déu, desfés-te de Putin", però si la lletra hagués demanat a la Verge que protegís el president, el judici potser ni existiria.

La decisió del tribunal corona els cent primers dies de la presidència de Putin, complerts dimarts, i s'emmarca en un patró repressiu que els últims mesos ha donat carta blanca al president per silenciar l'oposició: al juliol es van aprovar lleis que restringeixen l'activitat d'ONGs i periodistes contraris al règim.

Les tres joves es van convertir en enemigues públiques de Putin després de criticar la corrupció de l'Església ortodoxa i els seus vincles amb el poder del president.

"D'ençà que Pussy Riot van fer-se famoses, la fosca relació entre Església i estat va revelar-se en la seva totalitat", explicava el reconegut periodista rus Konstantin Eggert. "Oficialment l'Església és independent però a la pràctica segueix tot el que el Kremlin decideix i és vista com un departament presidencial més. Això li va bé a Putin, que amb el cas Pussy Riot ha posat a prova la lleialtat de la jerarquia ortodoxa, que ha superat l'examen amb la contrapartida de perdre suport entre l' intelligentsia i lligar-se massa al futur del president", argumentava l'expert.

Què diu el judici sobre l'estat de la política russa?

"El suggeriment de Putin que calia evitar una sentència massa dura demostra que vol trobar un equilibri entre tenir contenta l'Església i controlar els ànims de l'oposició", defensava Stephen Sestanovic, expert en Rússia del nord-americà Consell de Relacions Exteriors. "Les Pussy Riot tenen molta força quan diuen que -tot i el veredicte de culpabilitat- han vençut una maquinària judicial políticament manipulada amb la força dels seus arguments i les seves personalitats", argumentava ahir el periodista Eggert.

Una de les noies recordava des del banc dels acusats que "ara el món sencer veu que el cas criminal ha estat fabricat". El procés ha estat seguit internacionalment i "Putin s'ha trobat en una posició molt difícil: una sentència dura converteix les noies en màrtirs i desperta la ira internacional respecte al règim", deia Eggert. "La condemna tova que demanava no hauria servit de res, l'oposició s'hauria exaltat igualment: res aturarà els activistes, per a qui passar una temporada a la presó s'ha convertit en una mena de medalla d'honor", deia el periodista rus.

¿El cas es pot girar en contra de Putin?

"Mostra que la societat russa està dividida. Els que volen un canvi són minoria però cada cop estan més ben organitzats. La majoria prefereix l' statu quo però són passius. Aquesta divisió s'aprofundirà amb els anys", explicava Sestanovic. "Feia molt que Rússia no es mostrava tan poc atractiva com a actor internacional. La isolació de Moscou pel seu suport al règim de Síria ha estat el factor més important per arribar a aquest punt. Però el final del cas contra Pussy Riot ha acabat de convertir el país en la riota internacional", argumentava l'analista, que sosté malgrat tot que "l'oposició és conscient que ha perdut el seu momentum i aprofita el cas Pussy Riot per demostrar al món que el règim està disposat a tancar qualsevol persona amb acusacions que tenen una pàtina soviètica".