Publicitat
Publicitat

ÀFRICA

Un intent de cop d’estat enfonsa Burundi en el caos

El president nega que la sublevació hagi triomfat i torna al país després d’unes hores d’absència

La confusió i la incertesa regnen a Burundi dos dies després que el general Godefroid Niyombare anunciés un cop d’estat, sense que ningú tingui clar qui controla ara per ara el petit país centreafricà. El president, Pierre Nkurunziza, va reclamar “calma” des del seu compte de Twitter, i va assegurar que “l’ordre constitucional serà salvaguardat”. Dimecres, quan es va produir la sublevació militar, Nkurunziza era a Tanzània per assistir a una cimera de caps d’estat regionals i no va ser fins ahir a la nit que va poder tornar al seu país des de Dar es Salaam.

Ahir la principal batalla es produïa als voltants de l’edifici de la televisió i la ràdio públiques, des d’on un general lleial al president va fer una al·locució en què va assegurar que els punts estratègics del país -les emissores estatals, l’aeroport i la seu del govern- estaven sota el control de les forces lleials a Nkurunziza i que el cop havia fracassat. No s’ha pogut determinar quin percentatge de militars continuen fidels al govern ni tampoc a quin bàndol s’alinearà la policia.

Malgrat tot, l’agència Reuters va detallar que durant tota la jornada es van produir nombrosos tirotejos i manifestacions -en alguns casos amb molta violència- a la capital del país, Bujumbura, presa literalment per milers de persones que animaven els militars sublevats. A més, la ciutat ha quedat desabastida, els comerços han tancat i no hi ha benzina. Fins i tot algunes fonts apuntaven que un grup que participava en les protestes va aconseguir obrir una presó i alliberar part dels reclusos.

El cop d’estat -caldrà esperar a veure si acaba triomfant o si es queda en un intent fallit-és l’últim capítol d’una història que va començar fa setmanes i que ha convertit Burundi en un polvorí. A finals del mes d’abril el president va anunciar la seva disposició a presentar-se a un tercer mandat, una opció prohibida expressament per la Constitució i en els acords de pau que van desembocar el 2005 en les eleccions democràtiques.

Immediatament es van convocar manifestacions a la capital, amb multituds de ciutadans als carrers per exigir a Nkurunziza que faci un pas enrere per no entorpir el curs democràtic del país. Les protestes van deixar una vintena de morts i van provocar fugides massives cap a Ruanda i la República Democràtica del Congo per evitar la violència descontrolada, cosa que pot contribuir a fer trontollar una regió ja de per si desestabilitzada.

Per a l’analista Peter Fabricius, de l’Institut per als Estudis de Seguretat (ISS, per les seves sigles en anglès), no és casual que Niyombare ordenés el cop coincidint amb l’absència del president al país, i parla fins i tot d’una jugada “clàssica”. De fet, l’expert sosté que el general i els seus aliats feia setmanes que estaven “esperant el moment” oportú.

El general i el president ara són enemics, però havien sigut amics d’armes. Pertanyents a la majoria hutu, durant la guerra civil de la dècada dels 90 havien lluitat en el mateix bàndol contra el règim tutsi. Niyombare va ser el primer alt rang de l’exèrcit que no era tutsi, un fet que llavors va ser vist com un triomf de la reconciliació de les dues ètnies.

En aquests moments no hi ha cap pista que assenyali que hi hagi un rerefons de conflicte ètnic entre tutsis i hutus, a l’estil del genocidi ruandès del 1994. “El conflicte té una arrel clarament política, les diferències d’ètnies no són el detonant”, diu Albert Caramés, investigador de Passim i del Grup de Recerca i d’Informació sobre la Pau i la Seguretat (GRIP). En aquest sentit, subratlla el fet que Niyombare fos destituït com a cap dels Serveis d’Intel·ligència per haver criticat els plans de Nkurunziza, que acaba de rebre el suport de la justícia que li permetria tornar a ser candidat a les eleccions del juny.

És una història semblant a la que a l’octubre va viure Burkina Faso: un president que pretén eternitzar-se en el poder, una revolta popular i uns militars que se subleven en pro de l’ordre democràtic, just fins al moment en què es puguin garantir la seguretat i els drets. En proclamar el cop d’estat, el general va dir que parlava en nom del Comitè per al Restabliment de la Concòrdia Nacional Temporal, format per la societat civil i l’exèrcit, que fins ara s’havia mantingut al marge de la qüestió.