Publicitat
Publicitat

CRISI HUMANITÀRIA

El terratrèmol enfonsa les escoles

La devastació al Nepal posa en perill els recents i tímids avenços en l’alfabetització dels més petits

Els murs de formigó de l’institut estan esquerdats com un mirall. Els enginyers donen per perduda l’escola Shree Gyan Mandir Mamuna per por que les contínues rèpliques des del devastador terratrèmol del 25 d’abril (que va deixar 8.000 morts) acabin enfonsant l’edifici, com ha passat amb la planta superior de la casa del costat. Dimarts el terra va tornar a tremolar i, segons l’últim balanç de la policia nepalesa, van morir almenys 91 persones i més de 2.400 van quedar ferides.

Milers d’escoles han quedat destruïdes i cal reconstruir desenes de milers d’aules. “Gairebé un milió de criatures es poden trobar sense classe quan tornin”, alerta Tomoo Hozumi, representant de l’Unicef al Nepal. “L’aturada del sistema educatiu pot ser devastadora per al desenvolupament de la infància i les seves perspectives de futur”, afegeix.

Les autoritats esperen aixecar 7.000 escoles temporals en tendes de campanya, però creuen que no serà possible abans del 29 de maig. El govern encara no ha anunciat quan es reprendran les classes. “Volem reconstruir un ambient escolar en què els alumnes tinguin l’oportunitat de trobar-se i compartir experiències personals en l’escenari postterratrèmol. Això els ajudarà a superar el desastre”, apunta Prasad Khagendra Nepal, portaveu del ministeri d’Educació. Més de 5.000 escoles van resultar danyades en el terratrèmol del 25 d’abril, i fins a un miler de centres més es van ensorrar pel sisme de dimarts.

A Chautara, el personal local utilitza l’institut com a magatzem d’ajuda humanitària. La setmana passada una filera d’almenys 150 persones serpentejaven al voltant del pati de l’escola, i el subdirector entrava i sortia d’una aula traginant sacs d’arròs. Però no volen que els 350 alumnes del centre tornin a l’edifici quan comencin les classes.

Retrocés en alfabetització

Les ONG que treballen amb la infància temen que els terratrèmols també enfonsin els avenços que ha fet el país en matèria educativa en els últims anys. El Nepal havia arribat a escolaritzar el 95% de les criatures, quan el 1990 tot just el 64% anaven a l’escola. Tot i així, la taxa d’alfabetització del país és del 66%, una de les més baixes de l’Àsia. Els professors sovint no es presenten a l’escola i moltes famílies encara consideren que és millor que els fills treballin a les granges. Prop d’1,2 milions de nens i nenes d’entre 5 i 16 anys no havien anat mai a l’escola, o l’havien abandonada abans del terratrèmol, segons l’Unicef. Els càstigs corporals encara formen part de la rutina escolar del Nepal. Amb el país i les escoles devastades, és probable que molts alumnes no tornin mai més a classe.

Escoles convertides en refugis

A més, moltes de les escoles que han quedat dempeus s’han convertit en refugi per a famílies que han perdut la casa i a les quals encara no han arribat les tendes de campanya. La situació es complicarà encara més quan arribi la temporada del monsó, d’aquí cinc setmanes. “Trigarem almenys tres anys a recuperar-nos del terratrèmol i poder fer classes en escoles permanents”, reconeix el portaveu d’Educació.

La tragèdia hauria sigut molt pitjor si el primer terratrèmol no s’hagués produït un dissabte, l’únic dia de la setmana que gairebé totes les escoles i oficines del Nepal estan tancades. Tot i això, uns 200 estudiants i 31 mestres i professors van morir en el sisme del 25 d’abril, segons el ministeri.

A Chautara les criatures juguen en un racó del pati, on queda un vell tobogan de metall rovellat que els ofereix un moment de distracció enmig del desastre. Veient-los jugar, Gopal Dangal, representant regional, diu que les criatures necessiten joguines encara més que el material escolar. “Escriu que necessitem pilotes, joguines i altres coses per a aquests nanos -diu-. Només escriu això. Ho faràs?”