Publicitat
Publicitat

GUERRA A L'ÀFRICA

La violència a la República Centreafricana precipita una intervenció francesa

París promet una missió "puntual i concreta" a la seva antiga colònia, presa per la violència rebel

Operació militar francesa a l'Àfrica, a Mali, per obrir l'any. I a la República Centreafricana per tancar-lo. L'exèrcit francès estava a punt des de feia setmanes. Des de les seves bases al Camerun, al Txad i al Gabon, soldats i vehicles militars esperaven la llum verda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per poder desembarcar a la República Centreafricana. I va ser ahir, mentre la polsegosa i petita capital, Bangui, acabava de perdre un equilibri pràcticament inexistent, quan es va aprovar la decisió.

Mentre a Bangui es comptaven els morts, prop d'un centenar en el moment de tancar aquesta edició, i ressonaven els combats, a Nova York l'ONU deslligava la corretja de les impacients tropes franceses, i a París el primer ministre de la caòtica nació africana, Nicolas Tiangaye, celebrava la resolució. A París, sí, perquè Tiangaye hi ha anat, com gairebé quaranta caps d'estat i de govern africans més, a la Cimera per la Pau i la Seguretat a l'Àfrica convocada per la Presidència francesa i que comença avui. I si és ell qui hi ha anat és perquè el president, Michel Djotodia, no hi ha estat convidat.

Djotodia, líder del grup Séléka, va accedir al poder al mes de març, amb el mètode que han utilitzat pràcticament tots els presidents de la República des de la seva independència: un cop d'estat.

Crisi interna i amenaça externa

Però aquest país perdut i ignorat al cor del continent ha estat sempre ofegat per una crisi interna atiada a més per les inestabilitats veïnes. El més famós i infame dels líders milicians a l'Àfrica, Joseph Kony, fa anys que està instal·lat al país, una selva tropical intensa que també acull les seves víctimes amputades i milers de refugiats. El transvasament d'armes i insurgents des dels seus també molt fràgils veïns -el Congo, el Sudan del Sud i el Txad- és lliure de peatge i si l'exinsurgent congolès Jean-Pierre Bemba és al Tribunal Penal Internacional no és pels crims que va cometre al Congo, sinó pels que, presumptament, va perpetrar a Centreàfrica.

L'operació a la qual França ha estat autoritzada, batejada com a Sangaris, preveu desplegar 1.200 soldats francesos al país en les pròximes setmanes (tot i que els primers efectius hi arribaran de manera imminent). Però l'exèrcit francès no arriba a terreny desconegut. Primer, perquè va ser l'antiga potència colonial, però sobretot perquè sempre hi ha mantingut militars sobre el terreny, i actualment ja hi havia més de 400 soldats gals. "Formen part del paisatge de Bangui; hi estem acostumats", explicava un ciutadà en descriure la presència francesa a la seva capital.

Tot i que hi ha diferències amb la intervenció que França va fer a Mali a principis d'any (sobretot pel que fa a l'envergadura), també hi ha similituds. I la coincidència més evident és que, com va fer al gener amb el cas de Mali, França ha volgut insistir de cara a la galeria que aquesta operació a la República Centreafricana serà "curta" i "ràpida". El ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, dóna sis mesos per a una operació "puntual i concreta", amb la intenció de passar el relleu després a una missió de pau de l'ONU o a la ja existent missió multinacional africana, que compta amb uns 2.400 homes, però que no té reputació d'estar ben equipada ni de ser efectiva. Tot i la promesa, a Mali els soldats francesos hi segueixen presents.

Curiosament o no, el Txad és un dels països que forneix les forces africanes desplegades a República Centreafricana. El Txad té un potent exèrcit però amb un currículum d'abusos als drets humans. Malgrat tot, és un dels grans aliats de França, i a Mali va ser el país que va combatre a primera línia i de manera més ofensiva.