Publicitat
Publicitat

Fibra òptica

Si tingués trenta-cinc o quaranta anys menys, em dedicaria en cos i ànima a fer-me un ‘youtuber’ de veritat

M’he fet gran i potser he perdut definitivament el tren del progrés i dels temps moderns, però si tingués trenta-cinc o quaranta anys menys, em dedicaria en cos i ànima a fer-me un ‘youtuber’ de veritat. Res d’aquelles vocacions infantils, que ara es revelen com innocents: què se n’ha fet, d’aquells aprenents de bomber, d’astronauta, de director d’orquestra o, fins i tot, de futbolista. Res: sospito que les criatures que ara pugen tenen com a principal objectiu vital fer-se èmuls dels nous herois de l’èter.

Ara que en tindrem uns quants d’instal·lats per aquí, atrets per la llegendària qualitat de la instal·lació de fibra òptica del país, serà el moment d’observar discretament els seus moviments i copiar-los, si pot ser amb alguna variació que ens faci originals i ens permeti destacar una miqueta. Potser, d’entrada, ens semblarà incomprensible o, directament absurd, allò que fan: cridòria, soroll i una vacuïtat demolidora. Però ha de ser, necessàriament, una percepció enganyosa i, com deia el patrici Fiter en parlar de les antigalles, ens passa “que no penetram bé en sa bellesa”.

Nostre Senyor, bé que ho diuen, escriu recte amb ratlles tortes, i si existeixen i viuen entre nosaltres serà per alguna raó de pes que, de moment, se’ns escapa. Però tants milions de subscriptors no poden estar equivocats. I a més, n’hi ha que escriuen llibres, tu. I, el que ja és extraordinari, en venen i algú els compra!