FOT-LI, POU

De les paraules als fets

El sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions i l’enèsima denúncia d’una conspiració de boles calentes, les declaracions de Guardiola explicant per què va marxar del Barça i la lectura entre línies dels especialistes en la matèria, les discussions permanents sobre el futur de Gerardo Martino i sobre si se l’està tractant amb justícia, els fitxatges necessaris per reforçar l’equip, l’estat de forma de Neymar i les possibles explicacions a la davallada del seu rendiment o quina ha de ser l’alineació per sorprendre el Madrid.

Aquests han estat alguns dels mecanismes de distracció que ha fet servir l’entorn del Barça per passar l’estona durant la llarga prèvia del partit que marcarà de dalt a baix el tram decisiu de la temporada. A partir de les nou d’aquest vespre ja no valdran les paraules ni les especulacions, ja no serviran les excuses ni els pretextos. El Barça es juga al Bernabéu la possibilitat de continuar sent un candidat al títol de Lliga. Empatar o perdre significa acomiadar-se del campionat, guanyar suposaria recuperar molta autoestima, tenir dret a somiar i, de passada, encarar els quarts de final de la Champions amb molta més seguretat. La situació és límit per culpa dels errors propis del Barça. Martino ho ha deixat clar: és l’última oportunitat de tornar-se a enganxar a la Lliga. Durant les últimes setmanes hem comprovat que el vestidor està capacitat per reivindicar la seva feina a la sala de premsa, per reconèixer alguns dels errors comesos; els futbolistes ens han deixat clar que no accepten que se’ls descarti abans d’hora i que si s’han d’encarar a la crítica amb acidesa ho fan. Tant de bo la intensitat a la sala de premsa tingui continuïtat sobre la gespa del Bernabéu. Un Reial Madrid - Barça serveix per despullar els equips, per saber del cert on són i a què poden aspirar realment els uns i els altres.

El Madrid té ganes de fer mal, se sent superior i creu que té una oportunitat única de guanyar amb contundència. Alguns pesos pesants del Barça estan avisats que els seus col·legues del Madrid busquen fer sang (ara parlo metafòricament) i això em fa pensar que demà l’equip no badarà. El més normal és perdre al Bernabéu, però una plantilla amb l’amor propi ferit com la del Barça hauria de ser capaç de trencar els pronòstics. El madridisme està crescut, s’ha posat una altra vegada la disfressa de perdonavides i compta les hores que falten per liquidar les opcions del Barça. Veurem si la valentia i l’agressivitat promeses per Martino i els seus jugadors apareixen des del primer minut sobre el terreny de joc i si, com passa tan sovint, aquell que va pel món mirant la resta per sobre de l’espatlla acaba prenent mal. El vestidor del Barça creu fermament en la victòria. Ara toca convertir la fe en fets tangibles i comprovables.