El Papa condemna el populisme i els nacionalismes: "La història està tornant enrere"

Francesc carrega contra el neoliberalisme i diu que el covid prova que "el mercat no ho resol tot"

El papa Francesc carrega durament contra la ideologia neoliberal i els populismes en la seva nova encíclica, "Germans tots", en què reflexiona sobre els principals missatges del seu pontificat i proposa un full de ruta per sortir de la crisi actual construint un món més just i fraternal. El pontífex no oblida els problemes derivats de la pandèmia del covid-19, que "va irrompre de manera inesperada" quan estava redactant aquest text, i fa una crida a la humanitat perquè "tant de dolor no sigui inútil".

En la seva encíclica més política, publicada aquest diumenge, Francesc condemna la deriva populista que intenta demonitzar l'altre, el diferent, i la relaciona amb l'auge dels "nacionalismes tancats", els que consideren que "tancant-se a la resta estaran més protegits". El pontífex adverteix que, tot i que semblava que el món havia après després de tantes guerres, "la història dona mostres d'estar tornant enrere". "S'encenen conflictes anacrònics que es consideraven superats, ressorgeixen nacionalismes tancats, exasperats, ressentits i agressius. En diversos països una idea de la unitat del poble i de la nació, penetrada per diverses ideologies, crea noves formes d'egoisme i de pèrdua del sentit social emmascarades sota una suposada defensa dels interessos nacionals".

Com ja va plantejar en el discurs que va pronunciar davant de l'ONU a Nova York el setembre del 2015, el papa Francesc insisteix en la "necessària reforma" d'aquesta organització perquè es converteixi en una veritable "família de nacions", que treballi per l'erradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans.

"Tant de bo no ens oblidem de la gent gran que va morir per falta de respiradors, en part com a resultat de sistemes de salut desmantellats any rere any"

Finalment, el Papa convida a "repensar" els nostres estils de vida i l'organització de les nostres societats després de la pandèmia. "Passada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria la de caure encara més en una febre consumista", adverteix el pontífex. "Tant de bo no ens oblidem de la gent gran que va morir per falta de respiradors, en part com a resultat de sistemes de salut desmantellats any rere any".

En el document, que porta per títol una frase de Sant Francesc d'Assís, el pontífex sosté que la pandèmia ha demostrat que "ningú se salva sol". "Al marge de les diferents maneres amb què els diversos països van respondre a la crisi, la seva incapacitat per treballar junts es va fer bastant evident", denuncia Francesc en el text, en què apunta que "la fragilitat dels sistemes mundials davant de la pandèmia ha evidenciat que no tot es resol amb la llibertat de mercat".

"El mercat sol no ho resol tot, encara que una altra vegada ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal", adverteix el pontífex, que proposa "rehabilitar una sana política que no estigui sotmesa al dictat de les finances". En aquest sentit, el Papa assenyala que el dret a la propietat privada no és un dret absolut o intocable, sinó secundari, i condemna les teories econòmiques que defensen que les desgravacions fiscals als rics acaben beneficiant tota la societat.

Es tracta de la tercera encíclica del papa Francesc en els seus set anys de pontificat, després de "Lumen fidei", escrita a quatre mans amb Benet XVI el 2013, i "Laudato sì", centrada en la crisi climàtica, el 2015. A través de 98 pàgines, Jorge Mario Bergoglio elabora una mena de testament polític en el qual desenvolupa les grans preocupacions del seu pontificat, marcat per l'atenció als pobres, els descartats, els refugiats i els migrants. Tot i que la majoria de les idees contingudes en el text no són noves per als que han seguit de prop els discursos i intervencions del pontífex, el Papa subratlla que es tracta d'un document adreçat a tota la humanitat, no només als catòlics, per construir "un món més just i fraternal en les seves relacions quotidianes, en la vida social, en la política i en les institucions".