Indignació a Alemanya pel suïcidi a la presó d'un presumpte islamista
Una cadena d'errors de les autoritats facilita que el sirià detingut dilluns es tregui la vida
HamburgEl suïcidi del presumpte terrorista sirià Jaber Albakr en una presó de Saxònia ha sacsejat l’opinió pública alemanya. Polítics i experts en seguretat estan horroritzats per la cadena d’errors que han comès les autoritats en aquest land de l’est d’Alemanya. Diverses veus reclamen una investigació independent a través del Parlament regional i posen en qüestió la continuïtat del primer ministre saxó, Stanislaw Tillich, i del seu ministre de Justícia, Sebastian Gemkow, però en una primera reacció tots dos van assegurar que no hi havia cap motiu per dimitir.
Moltes preguntes s’acumulen sense resposta a la taula de les autoritats saxones. La mort d’Albakr, de 22 anys, detingut la nit de diumenge a dilluns a Leipzig amb l’ajut de tres compatriotes seus que el van capturar, és un greu revés per als investigadors del cas, enormement indignats per la poca diligència dels responsables que havien de vigilar un individu acusat d’estar preparant una bomba per atemptar a curt termini en un aeroport de Berlín. A l’habitatge d’Albakr es va localitzar mig quilo de material explosiu.
Sense ell es complica ara la possibilitat d’obtenir informacions sobre quins maquinadors hi havia rere el pla d’atemptat i com es va produir la radicalització d’un jove que va entrar com a refugiat a Alemanya el febrer del 2015 i que finalment hauria tingut una suposada connexió amb l’Estat Islàmic. “Hauria estat un inici de les investigacions molt bonic si Albakr –dit vulgarment- se n'hagués anat de la llengua durant el sumari”, va apuntar el fiscal general de Saxònia, Klaus Fleischmann. El suïcidi del presumpte islamista queda com un enorme fracàs institucional en aquest land.
El director del centre penitenciari de Leizpig, Rolf Jacob, va confirmar que Albakr va penjar-se amb una samarreta d’una reixa de la seva cel·la. Inicialment se’l va controlar cada 15 minuts, però, segons va explicar Jacob, seguint el criteri d’una psicòloga, els intervals van passar a ser de 30 minuts perquè “no hi havia indicis d’un perill agut de suïcidi”. Aquesta valoració és qüestionable, perquè Albakr estava empresonat com a potencial terrorista suïcida i a més abans ja havia trencat un llum de la cel·la i manipulat alguns endolls, accions, però, que van ser interpretades com a “vandalisme”. L’advocat d’ofici del presidi, no obstant, va assegurar que el seu demandant havia començat una vaga de fam.
Jacob va admetre que la comunicació amb Albakr era molt complicada a causa de la barrera idiomàtica. Durant el vespre no hi va haver cap intèrpret, però “la falta de personal no ha jugat cap rol” en el fatal desenllaç. El cap del centre penitenciari de Leipzig va recordar que la cel·la d’Albakr no estava vigilada per vídeo, perquè no està permès per llei a Saxònia de fer-ho en espais de presó preventiva.
Les autoritats alemanyes han comès, amb tot, diversos errors de gravetat en aquest cas. D’entrada no s’ha pogut esbrinar com va ser possible que Albakr viatgés cap a Turquia –i suposadament d’allà a Síria- després d’aconseguir l'estatus de refugiat a Alemanya. Sense visat només podia moure’s per dins de la Unió Europa.
Una altra pífia comesa té a veure amb l’operació d’observació i irrupció al bloc de pisos de la ciutat de Chemnitz on s’allotjava Albakr. Segons el diari 'Bild', un vehicle de la policia estava estacionat de forma absolutament visible en un prat davant dels habitatges. Mentre els agents estaven preparant l’assalt, el jove sirià va poder fugir a peu, desoint el tir a l’aire que va fer un dels membres del comando especial antiterrorista. Albakr va poder viatjar després durant hores, suposadament en tren, cap a Leipzig, tot i que centenars de policies participaven en l'operació de captura.
En aquesta ciutat, el presumpte islamista hauria demanat refugi a tres sirians, que en arribar a casa el van lligar i entregar a la policia. Segons informacions de l’agència alemanya DPA, durant el seu interrogatori Albakr hauria inculpat els seus compatriotes de complicitat. Fins a quin punt la seva declaració és fiable és de moment un enigma.
