Radicalització exprés: quan la religió és l’excusa

BarcelonaQui és terrorista? La pregunta ve a tomb perquè els atacants de Niça i del tren d’Alemanya són dos homes “radicalitzats ràpidament”. L’únic que tenen en comú és que eren musulmans, van atemptar contra civils indiscriminadament i van morir a trets de la policia. La investigació no els ha trobat cap vincle directe amb l’Estat Islàmic (EI), però els jihadistes han fet seus els dos atemptats. “L’EI utilitza mitjans que han possibilitat que molta gent s’apunti al carro de l’èxit, gent que prové de consciències diverses, sense oportunitats o referents”, apunta Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, per a qui sovint aquesta “dinàmica d’injustícia social” en què viuen els reclutats els fa caure en “l’òrbita” del grup, de la mateixa manera que “ho podrien fer dins d’una secta o del consumisme”.

Per a Barah Mikail, director de la consultoria de riscos Stractegia, la radicalització exprés s’explica perquè “és gent que vol donar un sentit a la seva vida o entrar a la història com un heroi i ho fa apropiant-se de l’islam”. En aquest sentit, assenyala que l’Alcorà condemna el suïcidi i opten pel “martiri, pensant erròniament que moren per una bona causa”. Mikail matisa que en el cas del conductor del camió que va envestir desenes de persones a Niça el seu perfil no s’assembla tant al d’un terrorista com “al del pilot de Germanwings” que l’any passat va estimbar un avió als Alps.

La globalització, l’accés a mitjans de tot el món i la proliferació d’informació possibiliten que “vulnerables o malalts que podrien atacar el veí facin un atac a gran escala”, apunta la psicòloga i professora col·laboradora de la UOC María José Serrano. “La radicalització és sempre fruit d’una necessitat, de la incomoditat social”, continua aquesta professional, que subratlla la importància dels actes per “mimetisme”.