Quatre anys d’escàndols

Resistència simbòlica de Lula

L’expresident allarga el pols amb la justícia i incompleix el termini però diu que s’entregarà

Luiz Inácio Lula da Silva va fer cas omís de l’ordre d’empresonament del jutge federal, Sérgio Moro, la seva bèstia negra. El veterà líder brasiler, de 72 anys, que encapçala les intencions de vot de les presidencials de l’octubre, no es va presentar ahir, com havia establert el magistrat, a les deu de la nit (cinc hores menys al Brasil) a la seu de la Policia Federal, a la ciutat de Curitiba. Amb aquesta decisió l’expresident, que s’entregarà els pròxims dies a la justícia, va voler monopolitzar l’atenció de l’opinió pública i donar temps als seus aliats per mobilitzar-se davant la imminència de l’empresonament.

Condemnat a 12 anys i un mes de reclusió per corrupció i blanqueig de diners, Lula va voler imprimir simbolisme a les seves últimes hores en llibertat. L’escenificació va evocar el seu primer pas per la presó, el 1980, durant la dictadura militar, quan era el líder del Sindicat de Metal·lúrgics i va organitzar una vaga en una de les regions de l’àrea metropolitana de São Paulo.

No és casualitat que, quan dijous a la tarda el jutge Sérgio Moro, de forma absolutament inesperada, va decretar l’empresonament, Lula da Silva escollís com a centre d’acció la seu d’aquest sindicat, a São Bernardo, que ell mateix va presidir fins que va començar la carrera política durant la dècada dels 80.

Allà va passar la nit de dijous a divendres, i va rebre la visita d’intel·lectuals i de líders polítics de l’esquerra brasilera, de diverses formacions i de moviments socials, que han conformat la base ideològica que ha donat suport als governs del Partit dels Treballadors (PT). Una d’elles va ser l’expresidenta Dilma Rousseff, destituïda el 2016 per un impeachment i que, en un to molt dur, va assenyalar que la reclusió de Lula “pot ser l’anunci anticipat de l’ajornament de les eleccions generals”, previstes per al mes d’octubre.

Al tancament d’aquesta edició, els advocats de Lula encara pactaven amb la Policia Federal els termes del lliurament de l’expresident, que pretenia ser detingut a la seu del sindicat, on s’havien congregat milers de simpatitzants al carrer. La proposta va ser rebutjada pels cossos de seguretat, per por que hi pogués haver enfrontaments.

Anteriorment, la defensa de Lula havia exhaurit totes les vies judicials per evitar l’empresonament. Al matí va presentar un recurs al Tribunal Suprem de Justícia, en què demanava la suspensió cautelar de l’ordre d’empresonament. El nou habeas corpu s va ser rebutjat a les 16.15 h, quan faltaven 45 minuts perquè es tanqués el termini màxim indicat pel jutge Moro perquè es lliurés a la Policia Federal.

Recurs a Ginebra

Paral·lelament, l’equip de lletrats de l’expresident es va dirigir al Comitè de Drets Humans de l’ONU, a Ginebra, amb una altra petició cautelar per impedir l’empresonament de l’expresident fins que no s’hagin jutjat tots els recursos a les diferents instàncies. “La decisió presa per un estret marge (6 vots a 5) pel Tribunal Suprem Federal demostra la necessitat que un tribunal independent examini si la presumpció d’innocència s’ha violat en el cas de Lula, així com en les al·legacions sobre les conductes tendencioses del jutge Sérgio Moro i dels jutges de segona instància contra el president”, van informar en una nota oficial.

El judici contra Lula ha batut tots els rècords de celeritat en el macroprocés de l’operació Lava Jato, que investiga la corrupció a la petroliera estatal Petrobras, la principal empresa del país. Mai fins ara el jutge Sérgio Moro havia determinat el compliment de penes de reclusió a condemnats, que estaven lliures, en menys d’un any. Lula ha sigut l’excepció: nou mesos des de la primera sentència, emesa el 12 de juliol. En els vuit casos restants, l’entrada a presó es va dilatar entre 18 i 30 mesos. Si s’hagués seguit la mateixa lògica, Lula da Silva podria haver concorregut a les presidencials de l’octubre, on encapçala tots els sondejos en intenció de vot.

Ordre exprés

De fet, l’ordre de presó de Lula va ser redactada dijous a la tarda en un temps rècord: 19 minuts van passar des que el tribunal de segona instància va informar que no hi havia obstacles legals per a l’empresonament fins a l’escrit del jutge Moro. Els advocats de Lula no van tenir temps ni de reaccionar-hi.

17 de març del 2014

Esclata l’escàndol a la petroliera estatal Petrobras de desviament de milions de dòlars a canvi de favors a les constructores. El cas es descobreix en una investigació rutinària batejada com a Lava Jato.

5 de febrer del 2015

Detingut el tresorer del Partit dels Treballadors de Lula. Arrenca el degoteig de detencions, que amb el temps afectarà tot el Congrés.

4 de març del 2016

Lula és detingut de matinada i conduït a una comissaria per anar a declarar per la trama de Petrobras, i dies després és acusat formalment d’ocultació de béns i blanqueig.

16 de març del 2016

Rousseff intenta blindar Lula nomenant-lo ministre, però ell dimiteix l’endemà quan un tribunal li retira la immunitat.

19 d’abril del 2016

La successora de Lula, Dilma Rousseff, perd l’ impeachment plantejat per l’oposició que la farà dimitir de la presidència. La substitueix Michel Temer.

20 de setembre del 2016

El jutge instructor del cas Petrobras imputa Lula per suborn. Poc després hi afegirà una tercera acusació.

12 de juliol del 2017

Lula és condemnat a 9 anys, una pena que el gener del 2018 s’augmentarà fins als 12 anys.

20 de desembre del 2017

Lula continua com a presidenciable per al Partit dels Treballadors i com a candidat favorit.

5 d’abril del 2018

El Tribunal Suprem rebutja l’últim recurs de la defensa i dicta presó immediata.