Xenofòbia institucional, detencions sistemàtiques i violència contra els refugiats a Hongria

El supervisor europeu dels drets humans exigeix al govern d'Orbán que aturi les vulneracions de drets

Hongria encara és un membre de ple dret de la Unió Europea. Malgrat que el Parlament Europeu va demanar activar el 'botó nuclear' contra l'Hongria de Viktor Orbán el setembre passat (el seu partit és membre del Partit Popular Europeu), les actuacions de les institucions europees han quedat només en declaracions d'intencions i les vulneracions de drets, sobretot contra persones immigrants i refugiades, han continuat i, fins i tot, han empitjorat. L'última constatació és la de la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa Dunja Mijatovic, que després d'una visita –entre el 4 i el 8 de febrer– ha elaborat un informe alarmant en què es mostra preocupada per la xenofòbia institucional, les detencions sistemàtiques i la violència a les fronteres, a més de la falta d'independència judicial i la discriminació de gènere contra les dones. 

El 2015 el govern de Viktor Orbán va decidir declarar una "situació de crisi per immigració massiva", un pretext oficial que li va servir per justificar la construcció de tanques de ferro amb concertines a la frontera sud amb Sèrbia. A partir d'aleshores, les seves polítiques antiimmigració han anat en augment i s'han deshumanitzat les persones demandants d'asil i els migrants que han intentat entrar a la Unió Europea a través d'Hongria des de Sèrbia (Hongria és membre de la UE des del 2004). Des d'aleshores, organitzacions no governamentals i institucions com el Tribunal Europeu de Drets Humans han constatat les vulneracions dels drets d'aquestes persones al país de Viktor Orbán, a més de corrupció i limitacions al dret de la informació. Tot plegat va fer que el  Parlament Europeu votés a favor de prémer el 'botó nuclear' i sancionar o suspendre de drets Hongria a través de l'article 7 del Tractat de la UE. Però el procés va quedar en una simple amenaça quan va arribar el torn dels caps d'estat i de govern europeus i no s'ha actuat. 

Refugiats detinguts i sense menjar a les zones de trànsit d’Hongria

Mentrestant, a Hongria la situació no millora. Com descriu la comissària Mijatovic, Orbán continua detenint sistemàticament les persones refugiades, posant-los dificultats per demanar asil, detenint-les en centres a les fronteres i, fins i tot, negant-los el menjar. El Tribunal Europeu de Drets Humans ja va decretar, després de diverses denúncies d'ONG, que no es podia negar el menjar a persones refugiades, però, com constata la comissària del Consell d'Europa, això encara es produeix. L'informe de Mijatovic també fa referència a l'ús abusiu de la violència contra els refugiats a les fronteres per part de les autoritats policials. "Criatures amb famílies i menors de 14 anys no acompanyats són detinguts sistemàticament a les zones de trànsit durant el procediment de sol·licitud d'asil", diu l'informe, que denuncia precisament la incertesa i les condicions de la durada d'aquest procés que, a més, compta amb moltes traves que provoquen que sigui molt difícil demanar asil a Hongria en contra del dret internacional. 

I tot això sota el pretext de "situació de crisi per immigració massiva", que la supervisora del compliment dels drets humans a Europa exigeix que es revoqui immediatament perquè, de fet, Hongria només va rebre 671 sol·licituds d'asil el 2018. Per tant, la comissària creu que cap d'aquestes presumptes mesures d'emergència que mantenen els refugiats en zones de trànsit des d'aleshores queden justificades. 

La criminalització de les ONG

Hongria ha emmarcat totes aquestes polítiques en un context de retòrica racista i antiimmigració que es fomenta des del mateix govern, segons constata l'informe del Consell d'Europa, promou actituds "xenòfobes, por i odi" entre la població i provoca un fort prejudici contra els refugiats a Hongria. 

A més, la comissària també critica durament les polítiques que el govern d'Orbán ha impulsat contra les organitzacions no governamentals i iniciatives de la societat civil que intenten ajudar les persones migrades. Segons la comissària, s'ha "criminalitzat i estigmatitzat" unes activitats que haurien de ser considerades "plenament democràtiques". Es mostra "especialment preocupada" pel fet que les ONG que ajuden els demandants d'asil hagin estat situades en el punt de mira de manera discriminatòria i que s'hagin aplicat sancions que poden tenir "conseqüències devastadores per a la feina dels defensors dels drets humans a Hongria". La comissària apunta que s'ha actuat contra les ONG crítiques amb el govern i critica durament l'impost que s'ha imposat a les donacions que van destinades a organitzacions que tenen per objectiu ajudar els migrants.

Dues parts més de l'informe mostren la preocupació del Consell d'Europa per la falta d'independència judicial a Hongria a causa de les últimes reformes impulsades en l'última dècada pel govern d'Orbán i també per la discriminació contra les dones a Hongria, que el manté com un país desigual amb unes xifres de violència masclista especialment elevades. 

La UE també reforça la frontera d'Albània

Les polítiques racistes i xenòfobes d'Orbán han anat en paral·lel, malgrat que el primer ministre hongarès digui el contrari, al reforçament de les fronteres de la Unió Europea, que ha augmentat el nombre de guàrdies,  ha triplicat el pressupost i ha reduït dràsticament l'entrada d'immigrants però també de refugiats i demandants d'asil. Un dels exemples més crus va ser el tancament de l'anomenada 'ruta dels balcans' a través d'un acord amb Turquia. Aquest dimarts, la Comissió Europea ha anunciat que Frontex (la guàrdia de fronteres de la UE) ha començat la primera operació de cooperació amb un país que no és membre de la Unió, Albània, per "ajudar-lo a combatre la immigració irregular".

Els agents podran fer controls a les fronteres per "prevenir creuaments no autoritzats i lluitar contra la criminalitat transfronterera", ha dit el comissari europeu per a la migració, Dimitris Avramopoulos. Es desplegaran uns 50 agents de Frontex a partir d'aquest dimecres entre la frontera sud d'Albània i Grècia. "Aquesta operació marca una nova fase de cooperació transfronterera entre la UE i els socis dels Balcans occidentals", diu el comunicat de la UE, que arriba quan falten pocs dies per a unes eleccions europees on la ultradreta amenaça amb créixer amb força a l'Eurocambra en bona part gràcies al discurs antiimmigració.