La vacuna d'Oxford és segura i crea una doble resposta contra el coronavirus

Les dades sobre 1.077 persones són positives, d'acord amb les anàlisis publicades a 'The Lancet'

Els primers resultats en humans del prototip de la vacuna d'Oxford han mostrat que és segura i que genera una resposta immune, segons ha publicat aquest dilluns a la tarda  The Lancet. Les conclusions es basen en els assajos fets sobre 1.077 adults britànics. Com ja va avançar aquest diari fa quatre dies, el candidat a vacuna produeix una doble resposta immune, enfortint els anticossos i les cèl·lules T, una reacció que pot millorar encara més l'efecte de protecció contra el covid-19.

Els 1.077 adults voluntaris eren persones sanes, de 18 a 55 anys i sense antecedents de coronavirus. L’assaig es va dur a terme en cinc hospitals del Regne Unit entre el 23 d'abril i el 21 de maig. Dels participants, 543 van rebre la nova vacuna mentre que 534 en van rebre un placebo, la vacuna conjugada meningocòccica. Tots els participants van donar mostres de sang addicionals i s’han fet avaluacions clíniques per determinar-ne la seguretat i l’eficàcia. També se'ls va demanar que registressin qualsevol esdeveniment advers durant tota la prova.

D’acord amb tots aquests criteris, el assajos de la fase I-II han demostrat que la vacuna desencadena una resposta de cèl·lules T 14 dies després de la inoculació i una d’anticossos en els 28 dies següents. Amb tot, el fet que encara no hagi passat prou temps des que va començar l’estudi –la primera inoculació va tenir lloc el 24 d’abril– impossibilita saber quant de temps proporcionaria immunitat i, per tant, si s’hauria d’administrar regularment cada any o cada quant de temps.

Una altra de les incògnites que caldria resoldre a partir de les dades de la fase III, ja en marxa, és l’eficàcia que pot tenir entre les persones de més de 55 anys. Generalment, en aquests grups poblacionals la resposta de les vacunes és menys sòlida que en poblacions més joves.

Les dades tampoc mostren cap gran reacció adversa i dos informes diferents, publicats igualment a l'esmentada  The Lancet , asseguren que es poden evitar o disminuir amb un simple tractament de paracetamol en els dos dies posteriors a la inoculació.

L’equip d’Oxford, que encapçalen la professora Sarah Gilbert i el professor Andrew Pollard, és un dels deu o dotze laboratoris que lideren la cursa per trobar una vacuna per al nou coronavirus. La injecció que promouen utilitza un virus del refredat comú que pateixen els ximpanzés, que s'ha modificat genèticament amb la introducció de parts del coronavirus, i que finalment actuen com un cavall de Troia per desencadenar l’esmentada resposta immune que necessita el cos humà.

Confiança amb cautela

Malgrat les esperançadores dades que s'han difós avui, la professora Gilbert alerta sobre el llarg camí que encara queda: "Queda molt per fer abans de confirmar si la nostra vacuna ajudarà a gestionar la pandèmia de covid-19, però aquests primers resultats són prometedors. Si és efectiva, és una opció prometedora, perquè aquesta mena de vacunes es poden fabricar a gran escala".

La Universitat d’Oxford i l’ Institut Jenner són al darrere de la investigació i la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca està empenyent-ne la producció en massa, que podria començar els pròxims dos o tres mesos, de seguida que se sàpiguen els resultats de l'esmentada fase III, que ja es porta a terme de manera massiva tant al Brasil com a Sud-àfrica –dos països amb un elevat grau de circulació del virus–, com també al Regne Unit. Quan l’equip d’Oxford va començar les primeres proves, el 24 d’abril, gairebé només havien passat noranta dies des que la Xina havia facilitat la seqüència genètica del virus del covid-19, un temps rècord mai abans assolit en el desenvolupament de cap altra vacuna.

"Una vacuna d’èxit contra el SARS-CoV-2 es podria utilitzar per prevenir la infecció, la malaltia i la mort a tota la població, prioritzant-ne l’administració a les poblacions d'alt risc, com els treballadors hospitalaris i els adults de més edat", ha dit també Gilbert.

Com ja s’ha apuntat, el prototip actua sobre el sistema immune de dues maneres: amb la creació d’anticossos i amb les cèl·lules T. La vacuna d'Oxford indueix els dos factors, de manera que pot atacar el virus mentre circula pel cos i, alhora, també combatent les cèl·lules ja infectades.