Les dones del món clamen pels seus drets: el 8-M en imatges

El #MeToo dona impuls a una mobilització global però molt desigual

La jornada d'ahir va ser històrica a molts indrets del món, amb protestes a centenars de ciutats per defensar els drets de les dones. L'embranzida del moviment #MeToo impulsat a Hollywood contra l'assetjament sexual i la coordinació internacional gestada arran del moviment Ni una Menos llatinoamericà, entre altres fets, va aconseguir generar una mobilització global, tot i que molt desigual, contra la discriminació de gènere.

Tot i que les mobilitzacions més multitudinàries van ser les de l'estat espanyol, l'únic que va viure també una aturada general, les dones van fer sentir la seva veu amb concentracions i manifestacions a molts països, des de les Filipines a l'Aràbia Saudita, passant per Nova York i, especialment, l'Amèrica Llatina.

Entre els concentracions més nombroses s'hi compten les de Turquia, on milers de dones van inundar els carrers d'Istanbul amb les seves reivindicacions, malgrat la pluja. També les dones kurdes del país es van mobilitzar a Diyarbakir, i a la província de Hatay, a prop de la frontera siriana, la protesta es va fer seient a terra amb les mans lligades amb bufandes com a mostra de solidaritat amb les dones empresonades a Síria. Algunes també onejaven banderes i feien cants contra el president sirià Baixar al-Assad: "Assassí, assassí, evacua les presons".

A Manila, la capital filipina, més d'un miler d'activistes van marxar cridant contra el president Rodrigo Duterte, a qui titllaven de "'macho fascista'" per molts dels seus comentaris i els insults a les dones que el critiquen.

A l'Iran, on en els últims mesos s'han produït protestes contra el vel islàmic obligatori, dones i homes es van reunir davant del ministeri de Cooperatives, Treball i Benestar Social, on van cantar eslògans, i després van penjar els vídeos a les xarxes socials. "No a la desigualtat de gènere, no a les lleis discriminatòries", cantaven.

El Centre per als Drets Humans a l'Iran (CHRI), una ONG amb seu a Nova York, va informar que almenys 12 persones havien sigut detingudes en aquesta protesta, segons Reuters, que no havia pogut verificar independentment la informació. Precisament dimecres, la justícia iraniana va sentenciar a 2 anys de presó la dona que havia encapçalat les protestes antivel traient-se el mocador en públic.

A l'Aràbia Saudita, un grup de dones també va celebrar el Dia Internacional de la Dona exercint una llibertat adquirida recentment en aquest país: el dret a sortir a fer 'footing'. Amb els seus tradicionals vestits llargs adaptats a l'esport, les dones van recórrer els carrerons del districte històric de Jiddah.

Dins de la tímida obertura que el príncep hereu està concedint al col·lectiu femení, l'any passat es va permetre per primer cop la introducció de l'educació física per a les nenes i es van començar a concedir llicències als clubs esportius de dones. Un dels canvis més grans arribarà a l'estiu, quan per fi es permeti les dones saudites conduir.

A l'Amèrica Llatina, el moviment Ni una Menos també va donar molta força a les protestes, que van ser especialment multitudinàries a Xile i l'Argentina, on la protesta està marcada per la reivindicació del dret a l'avortament lliure i gratuït, que s'ha presentat per setena vegada al Parlament del país. A Mèxic, la marxa va reclamar la fi dels feminicidis.

A l'Índia, milers de dones van sortir també als carrers per reclamar la igualtat de drets i exigir que s'acabi amb les agressions sexuals, una xacra estesa i sovint silenciada en aquest país per motius culturals o d'estigma social.

Altres iniciatives reivindicatives van venir del món privat, com la del diari francès 'Libération', que ahir va apujar 50 cèntims el preu per als compradors homes, com a mesura simbòlica de compensació per la bretxa salarial entre homes i dones. També McDonalds va voler tenir un gest i va capgirar el seu logo durant tot el dia perquè fos una W, la inicial de la paraula dones en angles ('women').