El règim sirià expropia les cases i terres dels refugiats

BarcelonaLa nova llei de propietat que el règim sirià ha aprovat per decret ha fet perdre l’esperança de poder tornar mai a casa a milions de sirians desplaçats per la repressió i la guerra. La llei número 10 dona un termini d’un mes -a comptar des de l’11 d’abril- per presentar les escriptures de propietat d’habitatges i terrenys a les autoritats locals. Si no ho fan l’estat pot cancel·lar aquests títols i confiscar les propietats: un cop acabat el termini del nou registre, seran subhastades, segons estableix l’article 31 de la llei.

Per als que han marxat a l’exili o s’han hagut de desplaçar a altres zones dins del país, conservar les seves propietats serà una missió impossible. Tot i que la llei permet que els familiars -fins al grau de cosins segons- els representin, molts no ho faran si saben que s’exposen a la possibilitat que el règim els vinculi amb un fill, un cosí o un germà considerat opositor, que per al govern de Baixar al-Assad és sinònim de terrorista. A més, segons informava des de l’anonimat una advocada de Damasc al portal Syria Direct, els propietaris que vulguin constar als nous registres hauran d’obtenir primer una autorització dels organismes de seguretat del règim, cosa que exclourà tots els que tenen alguna acusació o són buscats pels múltiples i temuts serveis de seguretat.

“El meu pare sempre havia confiat que un dia podria tornar a Síria, però aquesta llei ha sigut un cop”, explica Maysaa Rifai, refugiada siriana a Catalunya. És filla d’una editora i un dentista, que tenien diverses propietats a la ciutat de Daraa, al sud del país, i ara són refugiats a Holanda. “Teníem la casa familiar de dues plantes amb jardí, sis pisos i alguns terrenys, però tota la meva família ha hagut de marxar de Síria”, afegeix. El seu germà va marxar el 2010 després d’acabar la carrera de medicina i ja no va tornar al país quan va començar la revolució. Però la muhabarat, la policia política del règim, el va anar a buscar a casa dels pares en diverses ocasions, i el reclamen per fer el servei militar.

I aquestes no són les úniques traves: si algú gosés tornar o bé defensar els drets de propietat d’un familiar a l’exili li seria molt difícil reunir els documents que els acrediten. Molts registres es van perdre en els bombardejos, o en el procés de digitalització, que el règim va deixar a mitges. En algunes zones, els consells locals opositors van crear els seus propis arxius per acreditar les transaccions, uns documents que ara el règim no reconeix. Segons un estudi recent del Consell Noruec per als Refugiats, només el 17% dels sirians que han hagut d’abandonar el país disposaven de títols de propietat. L’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats rebaixa al 9% aquest percentatge entre els desplaçats dins del país.

Els analistes apunten que l’objectiu últim de la llei és polític. “És un instrument més per impedir el retorn dels refugiats i una manera de desposseir els seus opositors. Per als refugiats, que el règim veu com a traïdors, els exposa a un exili permanent. Permetrà al règim consolidar la seva base de poder repoblant zones estratègiques amb sectors que li siguin lleials”, explica al The Guardian Maha Yahya, directora del Centre Carnegie per al Pròxim Orient. D’alguna manera ha de recompensar Al-Assad els milers de combatents de Hezbol·lah i l’Iran que li han donat un suport vital.