Eleccions o comicis?

Aquests dies en sentirem molts de ‘comizi’ i esperem que ens convencin!

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL filòloga. Coordinadora del butlletí de llengua InfoMigjorn

Ja tenim els carrers plens de cartells electorals, ha començat la campanya electoral. Se’ns presenten uns dies plens de mítings, discursos i debats. Parlarem d’eleccions i també usarem com a sinònim ‘comicis’, un terme que ens sembla d’allò més normal però que podria ser que no fos del tot genuí. Us en faré cinc cèntims...

D’entrada, etimològicament no ens crea cap sospita, ja que prové del llatí comĭtĭum, és a dir, “lloc de reunió del poble”, derivat de comîre “anar plegats”.  Sobretot a l’època de la república (VI aC-I aC) els romans anomenaven així les diverses assemblees que duien a terme.

Si consultem el Diccionari català-valencià-balear, veurem que mossèn Alcover ho defineix com a reunions i actes electorals i, a més, ens anota un exemple extret de La Roqueta, un diari mallorquí que data del 1887: ‘Sa culpa la té es poble que no acudeix a ses urnes y no manifesta sa seua voluntat en es comicis’. Però si anem al GDLC, trobarem que aquest mot té presència a la nostra llengua a partir del 1839. Per tant, si al segle VI aC ja l’empraven els romans, com pot ser que no l’uséssim nosaltres fins al segle XIX?

Per resoldre aquesta incoherència, crec que és molt interessant la tesi de Gabriel Bibiloni, que afirma que és un castellanisme de l’alçada d’un campanar. El filòleg explica que el mot comicis el trobem al francès “comices”, a l’espanyol “comicios” i a l’italià “comizio”, però en totes aquestes llengües actualment el terme designa únicament les assemblees que tenien lloc a l’Imperi Romà. Ara bé, durant la Revolució Francesa es va utilitzar per referir-se a les assemblees de ciutadans per organitzar eleccions. Poc després, el francès va arraconar la paraula, però en canvi, a l’espanyol ja hi havia penetrat. De fet, a partir del 1869 al diccionari de la RAE s’afegeix una nova accepció a aquest vocable “reuniones y actos electorales”).

Justament a l’època en què s’accepta en espanyol, arriba també a la llengua catalana (s. XIX), per tant, és molt probable que sigui un manlleu del castellà. Actualment, l’espanyol i el català són les úniques llengües romàniques que parlen de comicis per referir-se a unes eleccions.

Finalment, com a curiositat m’agradaria citar una frase feta italiana en què s’usa el mot ‘comizio’: ‘non serve che tu faccia un comizio’, els italians empren aquesta expressió quan una persona està parlant massa, ja que per ells ‘comizio’ també fa referència a un llarg discurs retòric i propagandístic. Aquests dies en sentirem molts de ‘comizi’ i esperem que ens convencin!