Llarga vida a l’ultra trail

La sensació d'estar a la plaça d'Ordino a mitjanit sentint les emocions de concursants i familiars és única

Fa dos anys, quan l'Andorra Ultra Trail Vallnord havia donat per finalitzada la desena edició vaig escriure que havia aconseguit ser un dels esdeveniments que ens permetien als andorrans situar el país en el mapa mundial. Avui escric per parlar del seu final. En l'article 'Com explicar Andorra' també feia menció als rumors que es derivaven de la decisió de Gérard Martínez i Valérie Lafleur de fer un pas al costat en benefici de les seves filles Sandra i Lídia. Es parlava d'un nou comprador, d'un possible canvi de seu o fins i tot de la desaparició d'una prova referent en el calendari internacional i que portava al Principat corredors —i les seves famílies— d'arreu del món.

Bé, sense voler entrar massa en matèria, el que s'ha endut l'AUTV és la polèmica de no voler —o poder, perquè la manca de transparència no ens permet saber el motiu exacte— tornar el 30% de la inscripció. És cert que com a decisió comercial és de les que deuen ensenyar-te a primer de màrqueting com a exemple a no fer mai. També és cert que una prova d'aquesta magnitud no té despeses només durant els dies esportius, sinó que hi ha persones que hi treballen tot l'any i per tant han de tenir un sou.

Segurament el que ha molestat als corredors i als patrocinadors —siguin públics o privats— és la manera de fer, no el fet concret de no retornar els diners. Hi ha altres curses del mateix estil que han tornat el 100% del dorsal, però també que en tornen el 75%. Als reglaments, malgrat ser certament un pèl ambigus, no se'ls pot recriminar no concebre una situació com la que ens trobem. Per tant, qui tingui potestat per exigir els números a Cims Màgics que ho faci i ells, sabent-se en el centre de totes les mirades —i les crítiques— farien bé de facilitar els comptes.

Dit això, Andorra ha de tenir una cursa com l'AUTV. Que es digui com vulgui. Que l'organitzi qui pugui. Si han de ser les federacions amb el suport majoritari del Govern, que així sigui. Si han de ser les estacions d'esquí, que s'organitzin. Però si el tresor més gran que té el Principat són les seves muntanyes, és gairebé imperatiu que es potenciïn a través d'un esdeveniment d'aquesta magnitud.

He viscut diverses edicions de la prova. Algunes fent de suport tècnic a un amic corredor. La sensació d'estar a la plaça d'Ordino a mitjanit sentint les emocions de concursants i familiars és única. Passar-se tota la nit d'un punt a un altre de la ruta esperant juntament amb desconeguts, que al final de la prova acaben sent companys de viatge, és inexplicable.

També l'he cobert com a periodista. Aquesta visió et permet conèixer històries de tota mena. La dels guanyadors que fa mesos que es preparen. La dels últims ‘finishers’, només ells sabran el que han hagut de patir per travessar la meta. També hi he estat present com a mer espectador. D'aquells que arribàvem a Ordino a les 9 de la nit i no en marxàvem fins que els ulls no es tancaven, exhausts. D'aquells que durant cinc dies només desbloquejàvem el telèfon per saber on paraven els d'Eufòria i qui liderava la Ronda.

L'AUTV —o com es digui— ha de sobreviure i ho seguirà fent, malgrat les crítiques de molts, gràcies als voluntaris. Ells són l'ànima de la prova i no crec que es pugui trobar cap persona voluntària de l'ultra que no tingui un bon record de les hores dedicades. L'AUTV, com la majoria de les similars proves que hi ha pel món, es nodreixen del millor de l'esport i del millor de l'essència humana. Es respecta la natura, es fomenta la generositat i els valors esportius. No hi ha cap però. Després del linxament a través de les xarxes socials que ha rebut l'AUTV, tots els que l'han criticada farien bé d'organitzar-se i explicar honestament les seves experiències.

D'allò que més bon record en guarden en naixerà una altra cursa. Les crítiques, si aconseguim que siguin constructives, ajudaran a millorar el que estigui per venir. I ja podeu guardar bé les meves paraules. Però si l'any 2021 a Andorra s'organitza una ultra trail, la plaça del poble des d'on comenci, tornarà a estar plena de gom a gom. Llarga vida a l'AUTV —o com es digui—.