Marca Islàndia

Acaben d’aprovar una llei que penalitzarà, tant en el sector públic com en el privat, les desigualtats salarials per raó de gènere, amb l’objectiu d’acabar amb la bretxa existent d’aquí fins al 2022

Islàndia ha decidit convertir la igualtat de gènere en part de la seva marca. La marca, al contrari del que hom/don podria pensar, no és només una estratègia publicitària més o menys encertada per vendre’s al món, sinó que engloba, en el cas dels productes però també dels països, un seguit de qualitats, intrínseques o adquirides, que es potencien fins al punt de fer-se evidents i esdevenir part del coneixement universal. Ningú no ho posa en dubte: la Coca-Cola és refrescant, la millor gastronomia es troba a França (els xefs del País Basc avancen posicions ràpidament) i Islàndia és -i, encara més important, vol ser- el país més igualitari del planeta.

Per això acaben d’aprovar una llei que penalitzarà, tant en el sector públic com en el privat, les desigualtats salarials per raó de gènere, amb l’objectiu d’acabar amb la bretxa existent d’aquí fins al 2022. Enhorabona als islandesos i a les islandeses per emprendre accions que, en tants altres llocs, s’han descartat per impossibles o impracticables, almenys fins a la data. Els habitants de l’illa ja hi estan avesats, a les dificultats, i es pot ben dir de les pedres (volcàniques) en fan pans, havent prosperat en un entorn físic més aviat hostil per a l’activitat humana i posicionant-lo com una destinació turística de primer ordre.

Aquest estiu hi vaig anar, a Islàndia, i em va sorprendre el sentit de l’humor dels seus habitants. Als aparadors d’una botiga de roba d’abric s’hi llegia: “ Waiting for summer since 1926” (i des d’abans que l’estarien esperant si el negoci fos més antic!). La marca andorrana de roba esportiva 468 km2 em fa pensar en els 66 graus Nord de la marca islandesa, creada per protegir els pescadors del fred fa gairebé cent anys. L’esport és, sens dubte, part de la marca Andorra i, als 468 km2, s’hi sumen altres iniciatives com l’acabada d’estrenar Whitefit.

Em pregunto si, amb voluntat, no hi podria haver més paral·lelismes entre Islàndia i Andorra –ep, fa uns mesos vaig escriure un article sobre la notícia que Andorra està per davant d’Islàndia en el rànquing mundial de sistemes sanitaris!– En fi, tant de bo que la igualtat fos també marca Andorra, com la legislatura passada, quan el Consell General podia presumir d’haver assolit la paritat perfecta sense lleis de quotes. No és impossible. Només és qüestió de proposar-s’ho.

Etiquetes