L'Institut Nacional de l'Habitatge tira endavant amb l'oposició del PS i Terceravia

Andorra la Vella"No hem dit mai ni pretenem que aquest nou ens vingui a solucionar el problema de l'habitatge, però sí que a partir d'ara disposarem d'una eina més professional", ha afirmat aquest dijous al ple del Consell General el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, després de l'aprovació del projecte de llei de creació de l'Institut Nacional de l'Habitatge d'Andorra, que ha tirat endavant amb els vots de la majoria (Democràtes, Liberals i Ciutadans Compromesos) i la consellera no adcrita Carine Montaner, i amb l'oposició del Partit Socialdemòcrata (PS) i Terceravia, que sí que han donat suport a l'article 12 i a les tres disposicions finals.

Filloy ha estat l'encarregat d'explicar les bondats de la inicitiva. "Tenim diferències de forma i no de fons", ha assegurat només començar, en referència als grups de l'oposició. El ministre ha explicat que l'institut serà un organisme "neutral" i "autònom" perquè "cal despolititzar el problema de l'habitatge", però treballarà de manera coordinada amb el Govern. Haurà de fer popostes i assessorar l'executiu, i promoure l'habitatge d'ús social i a un preu assequible, cosa que representarà "un canvi de paradigma", ha dit. També haurà de pal·liar la mancança d'indicadors estadístics, amb la gestió d'un fitxer de dades dels contractes d'arrendament que doni informació sobre l'estat del mercat. A més, crearà un fons d'habitatge a partir de la col·laboració publicoprivada, un organisme d'inversió col·lectiva, així com la comissió nacional d'habitatge, un òrgan consultiu. La promoció de l'habitatge, ha afegit, s'haurà de fer amb la col·laboració dels comuns i dels privats. "El Govern no ha deixat de liderar, i aquest institut ho reforçarà per convertir l'habitatge en el centre de polítiques públiques", ha afirmat Filloy.

La bancada de l'oposició ha tingut paraules dures. "És una macropromotora amb el Govern al darrere, i així estem creant un monstre amb majúscules que agreujarà la situació", ha assegurat el conseller de Terceravia, Joan Carles Camp. "El que agreuja la situació és no fer res". li ha contestat Filloy. "L'executiu ha polititzat el problema amb iniciatives electoralistes, populistes i intevencionistes", ha replicat Camp. El representant socialdemòcrata, Carles Sánchez, també ha estat dur amb el Govern: "Estem decepcionats, aquest institut és la gran esperança i al mateix temps el gran 'bluf'", ha afirmat. "Alimenten la tendència alcista existent i no segmenten el mercat, així que el problema no se solucionarà ni aquesta legislatura ni en els propers anys", ha vaticinat Sánchez.

Els nous ERTOs i la reforma electoral, per assentiment

El ple del Consell General també ha aprovat –en aquest cas per assentiment– el projecte de llei de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. El ministre d'Economia, Jordi Gallardo, ha explicat que a partir de l'1 de juliol l'Estat continuarà donant suport a aquells sectors econòmics que es vegin afectats per problemes sobrevinguts derivats de la pandèmia. Així, l'executiu podrà decidir per decret quins sectors es poden beneficar dels ERTOs –Suspensions temporals dels contractes de treball (STCT) i Reduccions de la jornada laboral (RJL)– en funció de quina sigui la situació en cada moment. "Esperem que no calgui aplicar-ho", ha afirmat Gallardo, que ha recordat que el 31 de desembre d'aquest any és la data límit per rebre ajuts. Tot i que els grups de l'oposició hi han donat suport, Judith Salazar (PS) ha matisat que els ERTOs "no són la solució ideal" i "hem d'anar acabant amb aquesta mesura", ja que els recursos públics no són infinits. "No fem una desconnexió total, però l'activitat econòmica s'està recuperant i només mantindrem les ajudes quan la situació ho requereixi", ha afirmat Gallardo.

Per últim, els consellers generals han aprovat finalment –també per assentiment però amb votació pública i nominal– la proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, després que en la darrera votació no s'aconseguís la majoria necessària per la doble circumscripció (nacional i parroquial). La modificació inclou la millora de l'exercici del vot per part de les persones discapacitades, la possibilitat de votar per correu per qualsevol elector que es trobi fora del país el dia de les eleccions sense necessitar de justificar l'absència, així com el procediment de la delegació de vot.