Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Ankara eleva la tensió i els kurds donen la treva per acabada

L’exèrcit turc obre un nou front amb l’atac contra posicions kurdes al nord de l’Iraq

Ankara s’implica més en la coalició internacional contra l’autoproclamat Estat Islàmic (EI): ahir va llançar una segona onada de bombardejos contra posicions de la guerrilla kurdoturca PKK, al nord de l’Iraq, en què va morir un comandant i almenys un civil menor d’edat va quedar ferit.

Enmig d’aquest augment de la tensió, aquest cap de setmana s’ha oficialitzat un acord entre els EUA i Turquia que permetrà als avions de la coalició internacional contra l’EI enlairar-se des d’Incirlik, una base militar turca prop de Síria, per bombardejar els jihadistes. A més, els avions turcs també participaran en els càstigs aeris contra l’EI. A canvi, segons la premsa turca, Washington ha acceptat instal·lar una “àrea lliure d’EI” en una franja de terreny al nord de Síria.

Aquesta àrea de seguretat bloquejaria els plans dels kurds de Síria d’expandir-se i unir tots els territoris on habiten, autoconstituïts com a autonomia des del 2012. Les milícies kurdosirianes YPG/J, amb participació del PKK, fa mesos que estan com a aliats sobre el terreny dels EUA en la guerra contra l’EI. Per a l’analista de defensa turc Metin Gurcan, la nova etapa de col·laboració entre Ankara i Washington “és un dilema estratègic per als EUA”.

Enmig d’aquesta qüestió crucial per al futur del conflicte sirià, una cadena d’accions armades ha arrossegat Turquia, en menys d’una setmana, a prop de la fractura social. Dilluns passat, a Suruç, un suposat militant de l’EI, de nacionalitat turca, va matar 31 joves d’esquerres en un acte solidari amb la ciutat kurdosiriana de Kobane. Com a revenja per aquesta acció, militants afins al PKK han matat quatre policies turcs en els últims tres dies.

Turquia, sota sospita pels kurds

L’entorn del PKK acusa Turquia de no fer prou per parar els peus als jihadistes, que des del 2013 han fet servir el país com a trampolí per entrar a Síria. No va ajudar a millorar aquesta imatge el fet que Ankara, després de bombardejar a Síria l’EI -que havia matat a trets un suboficial turc a la frontera-, detingués divendres 590 militants kurds i d’esquerres, i també alguns de l’EI, en una gran operació a tot el país.

L’executiu turc, en funcions des de les generals del mes passat, va afegir pressió i va bombardejar almenys cinc bases del PKK, entre les quals magatzems i centres de rereguarda, al nord de l’Iraq. I la milícia va respondre que, així, “ja no té sentit” el procés de pau amb Turquia que es va oficialitzar el 2013. El cap de govern turc va dir que només responien a una amenaça immediata.

Però la comunitat kurda es va prendre com una traïció l’atac turc -el primer d’aquesta magnitud des del 2011, quan encara no hi havia procés de pau-. Tota mena d’incidents armats, protagonitzats per policies i militants, es van estendre durant divendres i ahir tant pel sud-est de l’estat turc, regió kurda, com a Istanbul.

“Estan llançant gas lacrimogen des d’helicòpters, i hi ha agents que irrompen en domicilis particulars”, explicava a aquest diari, ahir a la nit, una veïna del barri de Gazi que demanava l’anonimat. Ella definia com “una guerra” la situació al veïnat, bastió de la branca urbana juvenil del PKK, les YDG-H, i el grup armat d’esquerres DHKP/C, també perseguit per Turquia.

L’analista Metin Gurcan creu que l’acció turca és “reactiva”. Diu que “no es veu clarament quina és la finalitat” de l’estratègia d’obrir un gran front contra l’EI i el PKK alhora, tots dos amb capacitat d’atacar en sòl turc. Per ara, l’Estat Islàmic surt guanyador, ja que la guspira que es va encendre amb la massacre de Suruç ha cristal·litzat en una guerra sectària. Una estratègia que l’ha beneficiat abans a Síria i a l’Iraq.

Tunísia endureix els càstigs per terrorisme

Tunísia va aprovar divendres una nova llei antiterrorista per fer front a l’augment del jihadisme al país. Després de tres dies d’intensos debats, la llei va tirar endavant amb un ampli suport de la cambra. El text preveu en tres dels seus articles aplicar la pena de mort a “assassins de persones que tinguin protecció internacional, autors de preses d’ostatge o segrestos amb mort i autors de violacions emmarcades en un crim terrorista”. Les associacions de drets humans nacionals i internacionals han criticat que la nova llei obri la porta a la possibilitat de recuperar l’aplicació de la pena capital, que estava suspesa en aquest país des de l’any 1991.