Publicitat
Publicitat

CRISI I IMMIGRACIÓ

Els visats de treball per a forans creixen un 143,7% en 5 anys

El Brasil mira a fora per pal·liar la falta de mà d'obra qualificada

De país exportador d'emigrants a receptor. La crisi que castiga Occident, l'economia local emergent i la falta de mà d'obra han provocat que el Brasil hagi canviat la direcció dels fluxos migratoris.

El Brasil és ara mateix una terra d'oportunitats que va a contracorrent de l'escenari econòmic global. Les autoritats locals calculen que, entre el 2010 i el 2011, 600.000 estrangers es van establir al país, una gran majoria d'ells il·legals, cosa que representa el màxim flux migratori des de la dècada del 1890, quan la fi de l'esclavitud (1888) va provocar l'arribada d'1,1 milions d'europeus.

La revolució social i econòmica iniciada pel govern de Lula da Silva, l'organització de grans esdeveniments esportius -el Mundial de futbol del 2014 i els Jocs Olímpics del 2016-i la millora de les infraestructures, reflectit en el Programa d'Acceleració del Creixement (PAC) que ara està en la seva segona etapa, han generat una demanda de mà d'obra qualificada que el mateix gegant sud-americà no pot atendre.

Dades del ministeri de Treball mostren que entre el 2006 i el 2011 va augmentar un 143,7% la concessió de visats de treball (70.524 l'any passat). L'arribada de forans ha seguit una tendència alcista, malgrat que l'economia ha crescut aquest bienni per sota de les previsions: un 2,7% el 2011 i un 1% el 2012, segons les projeccions del Banc Central.

El 2012 no ha estat un any fàcil. S'ha reduït el tipus d'interès, s'han expandit els crèdits al consum i hi ha hagut plans governamentals d'estímul a l'economia, però no s'han obtingut els resultats previstos. Ha quedat palès que el creixement del 7,5% del PIB el 2010 no és sostenible. Ara bé, el mercat de treball no se n'ha ressentit. L'atur està sota control (un 4,7% el desembre del 2011 i un 4,9% el novembre 2012) i hi ha demanda de sectors en expansió, com són el tecnològic i el relacionat amb el petroli.

L'emissió de visats per a treballadors estrangers ha pujat un 5%: 55.009 en els tres primers trimestres, del quals un 57% tenien estudis universitaris. Destaca que el petroli (impulsat per les descobertes oceàniques d'oli en aigües profundes) ha concentrat un 20% de les autoritzacions.

Al Brasil hi ha places vacants. Actualment ja hi ha 200.000 llocs de treball lliures en les empreses tecnològiques, el dèficit serà de 700.000 fins al 2020. El país viu el que ja s'ha batejat com un blackout (una apagada) de mà d'obra qualificada, conseqüència que el 50% de la població major de 25 anys -o sigui, 54,5 milions de ciutadans- no té acabada l'educació bàsica. Per tant no és una sorpresa que el Brasil ocupi la segona posició en una llista de 41 països d'arreu del món on l'empresariat té més dificultats per trobar professionals, segons un treball recent de la consultoria Manpower. La Confederació Nacional de la Indústria (CNI) està preocupada i ha demanat a la presidenta Rousseff que flexibilitzi l'entrada d'estrangers.

Viatge d'anada i tornada

La combinació de les oportunitats del mercat intern i la crisi global han motivat dos canvis històrics de tendència. En primer lloc, el retorn d'immigrants. El cas més paradoxal és el del Japó, on ara viuen 260.000 brasilers i on un 20% de la colònia, uns 80.000, va tornar cap a casa quan va esclatar la crisi del 2008. A Portugal, on el 50% dels estrangers legals són brasilers, s'ha repetit la història, però amb números no tan expressius.

D'altra banda, el Brasil exerceix, per primer cop, un lideratge regional inqüestionable i es mostra receptiu amb els fluxos continentals: ja hi ha 3 milions de bolivians censats i els haitians -cal recordar que el govern de Lula va tenir un paper preponderant en les forces de pacificació de l'ONU- ja són la tercera nacionalitat amb més visats de treball concedits enguany.