Publicitat
Publicitat

AMÈRICA DEL NORD

Duel electoral al Canadà entre la dreta i els liberals

El primer ministre, el conservador Stephen Harper, podria perdre el poder després de nou anys

El Canadà celebra avui eleccions generals i encara ara qualsevol vot sembla que pot ser decisiu. Dels cinc partits amb representació a la Cambra dels Comuns, conservadors i liberals empaten en els sondejos. Així doncs, els vint-i-sis milions de canadencs amb dret de vot decidiran avui si converteixen l’actual primer ministre, el conservador Stephen Harper, en l’únic candidat que guanya quatre eleccions generals consecutives, o si fan del liberal Justin Trudeau, de 43 anys, el segon primer ministre més jove de la història del país.

Després d’onze setmanes de campanya electoral -la tercera més llarga de la història del país- el Canadà decideix qui governarà durant els pròxims quatre anys. Tots els partits polítics han intentat -en aquests setanta-vuit dies de campanya- guanyar vots amb propostes de tipus econòmic i social, però també ho han fet amb dures crítiques als anuncis més polèmics dels seus rivals.

I és que els cinc partits majoritaris arriben a les eleccions d’avui amb propostes molt controvertides en els seus programes electorals. Stephen Harper, l’actual primer ministre i líder conservador, vol prohibir el nicab a les funcionàries públiques i a les ciutadanes durant els actes de jurament de bandera. El líder de l’esquerrà Nou Partit Democràtic, Tom Mulcair, vol abolir el Senat, i el líder dels liberals, Justin Trudeau, vol reformar el sistema electoral per acabar amb el controvertit mecanisme d’elecció first-past-the-post. El partit dels Verds, encapçalat per Elizabeth May, vol continuar la lluita per legalitzar la marihuana, i, finalment, el Bloc Québécois, liderat per Gilles Duceppe, vol reprendre la lluita sobiranista a la regió francòfona del Quebec.

Un duel conservadors-liberals

Però el gran duel de les eleccions d’avui és entre els conservadors i els liberals, dos partits amb candidats a governar el país totalment oposats. A l’actual primer ministre, Stephen Harper, la premsa nord-americana l’ha anomenat el Nixon, el George W. Bush o, fins i tot, el Putin del Canadà. Harper, però, no acaba d’encaixar bé en cap d’aquestes tres definicions perquè la seva personalitat i la seva manera de governar són tan particulars com inclassificables.

Amb un posat afable, d’ulls clars i cabells blancs, Harper, un polític nascut a Toronto l’any 1959, és a un pas de fer història. Si es proclama guanyador de les eleccions d’avui serà el primer polític canadenc -dels últims cent anys- que guanya quatre eleccions federals consecutives. Ara bé, Harper no ho té fàcil, ja que en aquest últim mandat ha aprovat diverses mesures polèmiques que ara li podrien passar factura.

D’entrada, li critiquen durament la participació en la campanya d’atacs contra l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq liderada pels EUA. També li qüestionen la resposta del seu govern a la crisi dels refugiats -fruit, entre d’altres, d’aquest conflicte- i, recentment, se li ha retret la signatura del TTP -les sigles en anglès del Tractat d’Associació Transpacífic- perquè diuen que perjudicarà durament el sector de l’automòbil i el làctic del país. En un Canadà que ha entrat en recessió, tot plegat pot acabar costant-li les eleccions. A més, Harper també ha hagut de fer front a un escàndol polític durant aquest últim any. El senador Mike Duffy, elegit a dit per ell mateix, està sent jutjat per delictes de frau i suborn.

És per tot plegat que molts canadencs pensen, doncs, que el liberal Justin Trudeau és l’aire nou que necessita el país. Nascut a Ottawa l’any 1971, Trudeau és el fill gran del dues vegades primer ministre Pierre Elliott Trudeau (1968-1979 i 1980-1984). Mestre de professió, aquest jove sovint titllat de temperamental i inexpert s’ha erigit durant aquesta campanya com el defensor de la classe mitjana. A més, entre les seves propostes destaquen la retirada de les tropes canadenques de l’operació a l’Iraq i Síria -tot i que ha promès que ajudaria a la formació de les forces locals-, l’augment del nombre de refugiats que són acollits al país i la revisió a fons del Tractat d’Associació Transpacífic (TTP). A més, també té previst reformar el sistema electoral canadenc per acabar amb el controvertit mecanisme first-past-the-post.

Un sistema electoral polèmic

El Canadà està dividit en 338 districtes electorals, anomenats ridings. A cada zona s’hi presenten diferents candidats i el guanyador obté directament un escó a la Cambra dels Comuns. El first-past-the-post -un nom que es va adoptar de les curses de cavalls- significa que el candidat amb més vots a cada zona guanya les eleccions i va directe al Parlament només amb un vot més que el segon candidat, sense tenir en compte si ha obtingut el 99% o el 35% dels vots.

Aquest sistema, segons els experts, fa que els ciutadans utilitzin molt el vot útil, i per això en aquestes eleccions -considerades les més estratègiques dels últims anys- caldrà veure quanta gent deixa de votar el Nou Partit Democràtic -el segon més votat a les anteriors eleccions- i dóna suport als liberals de Trudeau com a mecanisme per acabar amb els nou anys que fa que governen els conservadors.