Publicitat
Publicitat

ELECCIONS GENERALS

Els liberals avantatgen els pro-russos a Estònia

Amb el 60% de vot escrutat, el primer ministre Taavi Roivas (principal soci del govern) encapçala el recompte, amb el 29,2% de vots

El governant Partit Reformista d’Estònia liderava ahir el recompte d’unes eleccions generals marcades pels temors que la veïna Rússia interfereixi en la República bàltica, després que el Kremlin mostrés les seves ànsies expansionistes annexionant-se la península ucraïnesa de Crimea l’any passat.

Amb el 60% de vot escrutat, el primer ministre Taavi Roivas (principal soci del govern) encapçalava el recompte, amb el 29,2% de vots. El Partit Centrista, la principal formació de l’oposició, que defensa un vincle més estret amb Moscou, quedava en segona posició, amb el 21,3%, dos punts per sota del resultat que havia obtingut a les eleccions del 2011. El 2004 el Partit Centrista va fer explícita la seva política cap a Moscou firmant un acord de cooperació amb Rússia Unida, la formació del president rus, Vladímir Putin.

Roivas, defensor del lliure mercat i un dels caps de govern més joves de la UE, amb només 35 anys, està ben posicionat per trobar socis de govern, ja que la resta de partits s’han compromès a no pactar amb els pro-russos. Una quarta part dels 1,3 milions d’estonians són russòfons i un 70% d’aquests donen suport al partit de l’oposició, segons les enquestes.

Discrepàncies sobre Moscou

El líder del Partit Centrista i alcalde de Tallin, Edgar Savisaar, ha despertat les crítiques del seus rivals per no haver condemat l’actuació de Putin en el conflicte de l’est d’Ucraïna. També se l’acusa de frau en la seva gestió municipal a la capital. A més de l’aproximació a Moscou per garantir la seguretat del país, el Partit del Centre advoca per l’augment del salari mínim de 390 a mil euros mensuals.

Sota els governs del Partit Reformista, Estònia ha sigut un dels pocs membres de l’OTAN que ha mantingut una despesa de defensa del 2% del PIB.

El conflicte a l’est d’Ucraïna entre els pro-russos de Donetsk i Lugansk i les forces del govern de Kíev han sigut molt presents a les eleccions perquè a les tres Repúbliques bàltiques -que es van independitzar de la descomposta Unió Soviètica el 1991- temen que el Kremlin tingui una política igualment agressiva contra elles i es faci fort amb la seva minoria pro-russa.