Publicitat
Publicitat

PREMI SÀKHAROV

L'Eurocambra premia dos opositors perseguits pel govern de Teheran

Europa censura La repressió del règim iranià

"Aquestes dues cadires buides representen el comportament de l'Iran amb els seus ciutadans. Un règim que reprimeix el seu poble per perpetuar-se". El president del Parlament Europeu, Martin Schultz, inaugurava així ahir la cerimònia d'entrega del premi Sàkharov a la llibertat de pensament, atorgat a l'advocada Nasrin Sotoudeh i el cineasta Jafar Panahi.

Una condemna de vint anys de presó amenaça Panahi i, tot i que encara no s'ha aplicat, podria caure en qualsevol moment. El seu crim estava amagat en unes postres. La seva última pel·lícula va arribar al Festival de Canes 2011 en un llapis de memòria amagat dins un pastís. El règim no li permet sortir del país i li ha prohibit fer cap pel·lícula en vint anys. L'advocada Sotoudeh compleix una condemna d'onze anys i es recupera d'una vaga de fam de set setmanes que va aturar quan les autoritats li van deixar veure la seva filla. Aquesta lletrada ha representat activistes i menors condemnats a mort. El règim l'acusa de conspiració.

"La democràcia és un camí llarg i l'hem de seguir amb paciència, mai he perdut l'esperança", deia Sotoudeh des de la presó en una carta llegida per la premi Nobel de la pau iraniana Shirin Ebadi. Panahi va reconèixer en boca del cineasta grecofrancès Costa-Gavras que pateix una agonia: "No fer pel·lícules és una mort lenta per a un cineasta".

Crítiques al paper d'Europa

El premi ha estat una espasa de doble tall. Ebadi va admetre que és oportú perquè "pot pressionar el règim". No obstant, la resta de representants van fer notar que tot i les intencions el guardó no excusa la posició d'Europa amb Teheran.

"L'Iran ha assassinat intel·lectualment Panahi. El país és una presó foradada per on entren rates nostres que fan negocis amb el règim tot i els embargaments", va sentenciar Costa-Gavras.

Amb un cop de puny sobre la taula, el fundador de l'associació iraniana de juristes, Karim Lahidji, va exclamar que "el missatge del premi ha d'anar acompanyat d'accions, i Europa pot pressionar més l'Iran perquè acabi amb la seva política inhumana", va concloure un home que sap bé què és estar en una presó iraniana.

El president de l'Eurocambra va ser transparent. "Negociem amb l'Iran justament perquè tenim l'avantatge que no hi volem entrar en guerra", va argumentar. "Si imposem sancions, a qui afectaran? Al president? No, als ciutadans", es defensava un Schultz calmat, que va admetre la dificultat de negociar "amb algú a qui repudies". "Un emissari d'una dictadura volia veure'm i m'hi vaig negar, però un veterà em va dir que si vols salvar algú de la forca has de parlar amb el seu botxí", explicava abans de confessar: "Ho sento, a mi no em satisfà, però és la nostra política".