Publicitat
Publicitat

FESTIVAL POLÈMIC

El govern ha desnonat centenars de famílies per construir l'estadi que acollirà el concurs

Eurovisió mostra al món la cara fosca de l'Azerbaidjan

Quan falta una setmana perquè Eurovisió arribi a l'Azerbaidjan, molts dels seus ciutadans viuen allunyats del glamur kitsch del festival. El govern ha empresonat dissidents i ha expulsat famílies de casa seva.

Eurovisió concentra una vegada a l'any la competitivitat d'Europa en un festival musical d'allò més kitsch . Per a molts, el concurs és una de les poques ocasions en què la majoria de països europeus s'encaren en una batalla metafòrica. Segles després que Napoleó fes tremolar les nacions del continent, l'únic Waterloo que aparentment s'hi pot sentir és el que va donar la victòria a ABBA el 1974.

Enguany, però, val la pena parar l'orella al país que el 26 de maig acull el concurs, l'Azerbaidjan, on moltes veus reclamen que se les escolti. El jove duet de música pop format pels àzeris Nikki i Ell van donar l'any passat la victòria al seu país amb l'ensucrada Running scared [Corrent espantat]. El títol de la cançó podria ser un retrat de la realitat al país, on els periodistes i activistes que denuncien el govern autocràtic del president, Ilham Alíev, són perseguits i empresonats. Tots els que han estat assetjats havien denunciat que Alíev aprofita el concurs per desviar l'atenció de les seves pràctiques autoritàries, però el festival ha atret els focus dels principals mitjans internacionals, que estan molt pendents de la falta de llibertats al país.

Khadija Ismailova és una de les periodistes que sap quines són les conseqüències d'encarar-se al president. Les seves investigacions sobre els escàndols de corrupció a la família Alíev l'han convertida en objectiu de les forces del president. El mes passat va rebre un vídeo gravat des de la seva habitació on se la veia mantenint relacions sexuals. Ismailova va entendre l'amenaça però va decidir seguir endavant amb una investigació que va publicar la setmana passada. La recerca de la periodista demostra que la família del president s'ha beneficiat de la construcció de l'estadi que acollirà el festival a través d'una xarxa rocambolesca d'empreses fictícies.

El flamant Crystall Hall és l'edifici que dissabte vinent rebrà 25.000 espectadors i està valorat en 105 milions d'euros. Centenars de famílies han hagut de pagar un preu molt alt perquè el moderníssim edifici adorni la república exsoviètica. La prestigiosa organització en defensa dels drets humans Human Rights Watch (HRW) ha publicat un informe en què denuncia detalladament que més de dues-centes famílies han estat expulsades de casa seva per deixar pas a les excavadores que les han derrocat. L'ONG cita testimonis d'afectats que asseguren haver rebut una compensació molt inferior al valor de mercat de l'habitatge. Molts altres afirmen que no han rebut res.

El guardonat periodista àzeri Idrak Abbasov va ser brutalment apallissat el mes passat fins a quedar en coma i perdre un ull mentre documentava els desnonaments. Des de l'hospital on es recupera, Abbasov explicava a HRW que les autoritats "ordenaven a la gent que marxés perquè la terra pertany a la companyia petroliera estatal". "Derruïen les cases amb excavadores sense donar temps a la gent per treure'n les seves pertinences", explicava el periodista.

Els activistes volen aprofitar la visibilitat mundial que els donarà l'esdeveniment i han demanat als concursants que els ajudin. Tot i que alguns han promès donar senyals de suport als àzeris des de l'escenari, els organitzadors del festival no ho permetran.

L'organització no col·labora

Les portes d'Eurovisió estan obertes a tots els països membres de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'entitat que uneix totes les televisions i ràdios estatals del continent i que s'encarrega d'organitzar el concurs.

La UER es vanta en el seu manifest fundacional de "protegir i promoure el dret elemental a la llibertat d'expressió", però, malgrat aquest objectiu, l'organització "no utilitzarà Eurovisió per pressionar políticament l'Azerbaidjan".

Així ho va defensar ahir a l'ARA en una conversa telefònica des de Baku Sietse Bakker, el coordinador del concurs, que defineix la UER com una organització apolítica. Preguntat pels desnonaments arran de la construcció del Crystal Hall, Bakker en desvincula l'organització que representa perquè "l'edifici es va planificar abans que l'Azerbaidjan guanyés el concurs". La investigació de la periodista Ismailova, no obstant això, apunta justament el contrari.

Human Rights Watch ha recordat sovint que la UER va fer una declaració internacional el 2010 en què demanava als governs dels estats membres que "condemnin l'empresonament, l'assetjament i la intimidació de periodistes."