Publicitat
Publicitat

EUROPA

Grècia desespera l’eurozona

El bloqueig de les negociacions amb els creditors força una cimera d’urgència dels líders polítics

La reunió dels ministres de Finances de la zona euro va acabar ahir sense acord sobre Grècia. I els retrets entre les diferents parts assegudes a la taula de negociació cada cop pugen més de to. Els titulars de l’Eurogrup, reunits a Luxemburg, van intentar obtenir un consens que ja es veia a venir que no seria possible. Poc després del fracàs, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va convocar una cimera extraordinària dels caps d’estat i de govern de l’eurozona -dilluns a Brussel·les- per intentar desbloquejar unes negociacions estancades des de fa dues setmanes, amb el rellotge gairebé en temps de descompte.

“És lamentable dir que s’ha avançat poc entre les institucions i Grècia. No sembla haver-hi un acord a la vista”, va sentenciar pessimista el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que va afegir també que els països de la zona euro s’estan preparant per a qualsevol situació. “L’escenari ideal per a nosaltres és aconseguir un acord i mantenir Grècia dins de l’eurozona. Crec que és possible fer-ho, però estem preparats per a qualsevol eventualitat”, va advertir el president de l’Eurogrup.

Les institucions assegudes ahir per enèsima vegada amb el govern grec van exigir que Grècia s’impliqui “seriosament” en les negociacions. La més crítica amb el posicionament grec va ser la directora de l’FMI, Christine Lagarde, que va demanar acabar amb el “fum” i que Grècia posi “propostes tangibles” sobre la taula que “siguin creïbles”: “Perquè l’FMI presta els diners de 188 països i som responsables davant d’ells”. “La clau és dialogar amb adults”, va etzibar Lagarde, que va avisar que creu que la República hel·lena incorrerà en un impagament l’1 de juliol.

Per la seva banda, el ministre hel·lè de Finances, Iannis Varufakis, va assegurar que va presentar “una proposta seriosa a les institucions que hagués permès acabar amb la crisi”, però que no es va acceptar. I va rebutjar parlar de la sortida de Grècia de l’eurozona: “No vull especular sobre fracassos, només vull discutir sobre èxits”.

Debat al més alt nivell

L’estira-i-arronsa entre Atenes i Brussel·les passa a un nivell superior i serà discutit directament entre els màxims responsables polítics de l’eurozona dilluns, en una cimera extraordinària. La paciència s’esgota amb Grècia i durant la trobada d’ahir es va fer evident una tensió cada cop més alta, amb propostes de pla B incloses. Segons el ministre de Finances irlandès, Michael Noonan, els creditors ja han fet “moviment significatius” en la seva última proposta presentada a Grècia. “No crec que anem més enllà. L’altra opció és preparar un pla B”, va advertir, i va assegurar que el país està sent assessorat pel BCE en cas que Grècia s’aboqui a la sortida de la zona euro.

Per la seva banda, la cancellera alemanya Angela Merkel va acusar Grècia d’incomplir les seves promeses tot i haver rebut una “ajuda sense precedents”. Tot i així, el govern grec va mantenir que no vol tocar el sistema de pensions -tot i ser “un dels més cars” d’Europa, segons la Comissió Europea-, un dels punts més calents de la negociació ara mateix. Atenes insisteix en un acord sense retallades en les pensions i amb una reestructuració del deute, una qüestió de la qual no volen sentir a parlar els seus socis de l’euro. “Una línia vermella no només per a Espanya, sinó per a altres països”, va replicar el ministre espanyol Luis de Guindos.