Publicitat
Publicitat

Xarxes d'activistes internacionals ajuden els rebels a tenir accés a internet

Informàtica contra Al-Assad

"El règim fa servir hackers russos per rastrejar correus electrònics i pàgines web", denuncia el Jad, de 23 anys, especialista en suport tècnic a internet. "De vegades la nostra feina és més perillosa que la dels combatents de l'Exèrcit Lliure de Síria; els activistes som el blanc principal de les forces de seguretat", adverteix. Aquest estudiant de filologia anglesa, de la ciutat vella de Homs, va arribar a Trípoli fa quatre mesos, perquè "era impossible seguir allà". "Quan va començar l'operació de les forces del règim al barri de Bab Amr, el març del 2011, tota la ciutat estava assetjada, no hi havia barris segurs i era impossible moure'm de casa", continua el Jad, mentre explica que va decidir marxar al Líban per poder seguir ajudant en la revolució.

"La informàtica sempre ha estat la meva passió; mai vaig pensar que els meus coneixements podrien ser tan útils per a la revolució", declara l'activista, que ha ensenyat a centenars de joves opositors a penjar vídeos a YouTube, blogs i pàgines web sense que les autoritats puguin controlar-ne els continguts.

A Síria les connexions d'internet estan restringides, mentre que "tant Facebook com YouTube i Skype estan bloquejats", afegeix. A les poques zones on les connexions funcionen, Alep i Damasc, han d'accedir-hi des d'una altra adreça d'IP per no ser detinguts. A la resta del país, on estan tallades les comunicacions, només funciona la línia de telèfon local, i els activistes han hagut de crear uns "centres de premsa" i utilitzen internet via satèl·lit. Aquests costosos aparells arriben, a través del Líban i Turquia, des d'Europa finançats per "homes de negocis sirians que viuen a l'estranger". "També Qatar i l'Aràbia Saudita ens proporcionen telèfons satèl·lits, càmeres de vídeo i ordinadors", explica el Jad.

Aquest tècnic en informàtica ha instal·lat unes 30 connexions d'internet per satèl·lit en centres d'activistes de Homs, Hama i Daraa. Tot el material entra de manera il·legal, a través de rutes secundàries a la frontera que utilitzen els traficants.

El seu company Rami, també de Homs, es dedica a recollir els enviaments que arriben de l'estranger, alhora que fa d'enllaç entre les xarxes que passen tot tipus de subministraments als activistes. "Jo mateix he transportat 11 antenes de satèl·lit amb els seus receptors a Qusayr (a la província de Homs)", declara orgullós. "Vaig començar repartint fulls volants per convocar a les manifestacions contra el règim; un dia em vaig trobar activistes d'Avaaz, una plataforma amb seu als Estats Units que havien vingut a Homs, i em van proposar de col·laborar des del Líban".

"Les xarxes d'activistes sirians estem perfectament coordinades; al principi no era així", indica el Rami, abans d'afegir que darrere d'ells hi ha diverses organitzacions internacionals. Avaaz té una oficina a Beirut i coordina amb els activistes l'enviament d'ajuda humanitària, principalment medicines, suport tècnic d'internet i cursos de formació.

Classes per documentar millor

Fa una setmana va organitzar un curs per a deu càmeres sirians de diverses ciutats rebels en un luxós hotel al centre de Beirut. "Triem aquest hotel perquè l'amo és de confiança i dóna suport a la revolució", matisa el Rami, mentre confessa que els activistes no estan segurs a Beirut, "han detingut alguns companys". Avaaz va assumir totes les despeses, des de l'habitació d'hotel, la pensió completa i la sortida il·legal des de Turquia fins al visat i els bitllets d'avió.

Ahmad Khalik, de la localitat kurda de Qamishly, és un dels cinc realitzadors del documental Azadi ( llibertat en kurd) sobre l'activista paraplègic Abdel Salam Ozman, que va guanyar el Falcó de Plata en el Festival de Cinema Àrab de Rotterdam. "És molt perillós ensenyar dins de Síria; un grup de més de cinc persones podria aixecar sospites; per això, vaig contactar amb Avaaz perquè ens ajudés a organitzar el curs fora de les fronteres sirianes", explica el jove director. "El meu objectiu és que aprenguin a fer un treball més en profunditat, des d'un angle més humà, que no es quedin únicament amb les escenes de sang, de cossos desmembrats i dipòsits de cadàvers", detalla Khalik.