Publicitat
Publicitat

NEGOCIACIONS AMB TEHERAN

L’Iran estrena l’any nou amb l’esperança de l’acord nuclear

La República Islàmica i Occident volen el pacte aquest març

L’Iran ha estrenat l’any ou amb elevades expectatives d’assolir un acord en matèria nuclear amb les potències occidentals. A les 02.15 hores de dissabte, 1 de Farvardin, el primer dia de l’any segons el calendari persa, l’Iran va entrar al 1394, un nou any que podria suposar un abans i un després en les relacions de la República Islàmica amb Occident, si les converses sobre el seu programa atòmic conclouen finalment de manera exitosa. L’Iran i el G-5+1 (els Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia, la Xina i Alemanya) confien arribar a un acord marc abans que acabi el mes de març i, per aquest motiu, les converses que estan tenint lloc a Lausana, Suïssa, s’han intensificat en els últims dies amb l’objectiu d’acostar posicions.

Però mentre a Europa el ministre d’Afers Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif, mantenia divendres passat una reunió d’alt nivell amb el secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, per avançar en les negociacions, i tots dos coincidien a mostrar-se optimistes, l’ambient que es vivia al carrer a l’Iran tenia poc a veure amb la qüestió nuclear.

El conjunt del país ha donat la benvinguda al nou any, el Nowruz, una data heretada del zoroastrisme carregada de simbolismes que cada any es cola com una ràfega de llum a totes les llars del país. Durant el Nowruz, que significa nou dia en farsi, el país literalment es paralitza i és l’únic moment de l’any que les grans artèries de la capital respiren alleugerides.

“És una de les poques tradicions anteriors a l’islam que conservem a l’Iran. Tot té un significat especial”, expressava l’Afagh, que en farsi vol dir horitzó, mentre feia les últimes compres dels objectes tradicionals que engalanen les llars durant el Nowruz. Un d’aquests elements indispensables són els mahi ghermez, petits peixos vermells que els iranians tenen el costum de col·locar sobre les taules engalanades. “Els peixos representen la vida”, precisa l’Afagh per als neòfits. El sopar tradicional suposa la posada en escena de tota la litúrgia. La Mina, una noia de 25 anys, convida l’ARA a sopar amb la seva família.

Quan falten poques hores per al Nowruz, la taula ja està curosament parada. Es cuida fins a l’últim detall: peixos, un exemplar de l’Alcorà, un volum de l’obra de Hafez -el poeta persa que tots els iranians, amants acèrrims de la poesia, coneixen i reciten des de la infància-, ous pintats, un mirall i, molt important, els haft sin : set objectes que comencen amb la lletra essa en farsi. L’elecció dels elements pot variar, però els pares de la Mina han escollit posar sobre la taula sib (pomes), sabzeh (herba), senjed (fruita seca), sir (alls), samanu (dolços de blat), somaq (baies) i serkeh (vinagre).

Després de sopar sabzi polo ba mahi, un arròs deliciós amb veduretes i peix, l’arribada del Nowruz es fa esperar. Cada any la seva hora canvia, perquè es calcula el moment exacte en què el Sol travessa l’equador celeste de la Terra i iguala la nit i el dia. Aquest 1394 va començar quan passaven 11 centèsimes de les 02.15 h de la matinada de dissabte, i els iranians ho van celebrar amb la llista de bons propòsits per a l’any que comença.

Un nou any que el líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, ha batejat com l’any de la “nació i el govern, la solidaritat i l’harmonia”. Adreçant-se a la nació, ha afirmat que el “govern ha de treballar unit amb el poble, i servir el poble”. Unes paraules que s’interpreten com un suport a la feina del govern encapçalat per Hassan Rouhani.

El president iranià també es va pronunciar aquest dissabte sobre les negociacions i va afirmar que “l’acord és possible”. Les parts intenten en les últimes rondes de negociacions arribar a acords sobre els temes delicats en relació a la capacitat nuclear de l’Iran. Occident vol garanties que Teheran no obtindrà armament atòmic. Un dels temes calents són les sancions imposades pels Estats Units i la UE sobre el malmès sistema financer iranià. Sense un aixecament de les sancions, l’Iran no està disposat a firmar cap acord. Les negociacions al més alt nivell es reprenen dimecres a Lausana.