Publicitat
Publicitat

GUERRA AL PRÒXIM ORIENT

L’ofensiva sobre Alep, la batalla clau d’una guerra de guerres

Els bombardejos constants han fet que en una setmana 70.000 persones fugin de la ciutat siriana

Des de fa una setmana, el règim sirià amb el suport dels bombarders russos, combatents de Hezbol·lah i l’elit militar iraniana està lluitant contra les diferents faccions islamistes rebels i els combatents de l’Estat Islàmic (EI) per recuperar Alep, la segona ciutat del país i la més devastada, després de Homs.

Per a les forces de Baixar al-Assad mantenir les seves posicions en aquesta estratègica ciutat és una qüestió vital per al flux de tropes i subministraments militars, ja que connecta amb la carretera que va a la capital, Damasc. Per la seva banda, els rebels, que controlen l’est d’Alep i un important nombre de localitats al nord de la província homònima, podrien perdre la seva ruta de subministraments que arriba des de la frontera amb Turquia.

L’EI també intenta guanyar terreny en aquesta província, on controla àmplies zones de la perifèria d’Alep. La nova ofensiva terrestre duta a terme per les tropes del règim sirià i els seus aliats xiïtes ha provocat en una setmana l’èxode de 70.000 sirians cap a la frontera amb Turquia. I aquest cap de setmana les autoritats turques creuen que 350.000 residents més podrien abandonar Alep.

Dividida en dos

La vella capital econòmica de Síria ha estat dividida des de l’estiu del 2012, quan l’extint Exèrcit Sirià Lliure (ESL) va llançar una ofensiva per prendre la ciutat. Des de llavors, el nord-oest està sota control de l’oposició armada, liderat per Ahrar al-Xam i per l’Exèrcit de la Conquesta, una aliança de grups islamistes, afins al Front al-Nusra (filial d’Al-Qaida a Síria), i l’oest, sota control de Damasc. Tot i que tots dos bàndols han estat intentant fer avançar les seves posicions, tant el règim com els rebels han mantingut pràcticament les mateixes zones durant els últims quatre anys.

“Alep és un dels premis més cobejats. Perdre el control parcial de la ciutat ha sigut una vergonya per al règim. Però amb el suport d’avions de combat russos, les forces iranianes i la milícia libanesa Hezbol·lah, les forces d’Al-Assad ara podrien estar en condicions de recuperar gran part de la ciutat i els voltants”, adverteix a l’ARA l’exgeneral Nizar Abdelkader.

La gran batalla

“Els jihadistes de l’Estat Islàmic van veure la seva oportunitat quan les forces del règim sirià estaven ocupades amb altres ofensives a les províncies de Hama, Idlib i el bastió alauita de Latakia”, explica Abdelkader. “La seva estratègia ha sigut contraatacar els rebels al nord, abans d’avançar cap al territori del règim a Alep per evitar que l’aviació russa bombardegés les seves posicions al sud de la ciutat”, continua l’analista militar libanès.

Però quan les tropes sirianes van veure que els jihadistes estaven avançant, no van trigar a demanar nova ajuda al seu soci libanès i a Teheran. Després de l’arribada de milers de soldats iranians, i de les milícies xiïtes de l’Iraq, a territori sirià, l’exèrcit governamental va decidir el cap de setmana llançar-se a la reconquesta d’Alep.

Abdelkader destaca que la batalla per Alep “serà l’operació terrestre més gran orquestrada per Teheran fins ara”. “El fet que l’ofensiva terrestre estigui clarament dirigida per l’Iran, amb el suport de l’aviació russa, vol dir que els rebels ara estan lluitant contra l’Iran i Rússia”, insisteix l’exgeneral libanès. “Si Al-Assad pot assegurar Alep, l’Iran i Rússia hauran restaurat amb èxit el seu control sobre el país a tots els efectes”, apunta aquest analista.

Les forces progovernamentals han reclamat la victòria en una sèrie de pobles d’Alep en els últims dies, en un conflicte que s’emmarca com una sola lluita regional entre les milícies xiïtes i les sunnites. En concret, el règim sirià ha recuperat el control de 21 localitats al nord de la província d’Alep els últims dies, segons la televisió libanesa Al-Manar, òrgan de propaganda de Hezbol·lah. Les victòries militars obtingudes per les forces progovernamentals podrien afeblir seriosament el conjunt de les forces rebels a Alep, que inclouen grups islamistes com Ahrar al-Xam i el Front al Nusra, així com rebels moderats entrenats pels Estats Units, i que reben el suport de Turquia.

És paradoxal que els bombardejos russos no només estan beneficiant el bàndol de Damasc. La intervenció militar del Kremlin que va començar fa tres setmanes ha aconseguit unir gran part dels rebels sirians en un sol front comú, per primera vegada des que va començar la guerra fa cinc anys. Un total de 41 grups opositors van fer una crida conjunta a unificar les seves files i posar fi a les seves disputes de cara a un enemic comú.

Rebels armats

La campanya d’atacs aeris russos i l’ofensiva dels aliats de Damasc també ha accelerat l’enviament de subministraments militars i armes als rebels sirians per part de Washington i els seus socis regionals, Turquia i l’Aràbia Saudita.

Precisament, gràcies a aquestes generoses donacions dels insurgents sirians tenen en el seu poder míssils antitanc de fabricació nord-americana, amb els quals han destruït una vintena de vehicles militars del règim, prop d’Alep.

També, diumenge passat, avions de càrrega nord-americans C-17, amb escorta de caces, van distribuir des de l’aire municions per a l’oposició armada que estan lluitant tant contra els jihadistes de l’Estat Islàmic com contra les forces progovernamentals a Alep.