Publicitat
Publicitat

ESCALFAMENT GLOBAL

Vanuatu, símbol del desastre climàtic global

El cicló ‘Pam’ arrasa l’arxipèlag del sud del Pacífic i eleva l’alerta pels riscos del canvi climàtic

“Un monstre ha colpejat la República de Vanuatu”, deia ahir Baldwin Lonsdale, el president d’aquest petit estat del sud del Pacífic, després que el cicló Pam arrasés l’arxipèlag durant el cap de setmana. Tot i que les fonts oficials parlaven només de 24 morts i 3.300 desplaçats, les agències humanitàries sobre el terreny asseguraven que la devastació material era similar a la produïda pel tifó Haiyan a les Filipines l’any 2013, que va matar més de 6.000 persones. Els equips de rescat encara no havien aconseguit arribar a les zones més remotes d’aquest arxipèlag de 83 illes, de manera que el balanç definitiu de víctimes encara podria elevar-se molt.

Just abans d’agafar l’avió de tornada al seu país des del Japó, on participava precisament en la Conferència Mundial sobre la Reducció del Risc de Desastres, Londsdale va demanar ajuda internacional i va responsabilitzar directament el canvi climàtic de la catàstrofe humanitària que afronta ara el seu país.

I no és un resum descabellat. “Els estudis demostren que l’increment de la temperatura de la Terra eleva les possibilitats de tenir fenòmens climàtics extrems com aquest i fa augmentar el seu poder destructiu”, explica el professor del departament de meteorologia de la UB Jeroni Lorente. En el cas concret dels ciclons, l’augment de la temperatura de l’aigua dels oceans, generada per l’escalfament global, és un factor clau, ja que “un dels ingredients necessaris perquè es produeixi un cicló tropical és una temperatura de l’aigua de més de 25 graus”, afirma Lorente. “Amb l’aigua més calenta es genera més vapor a l’atmosfera i per cada quilogram de vapor que es transforma en pluja, l’atmosfera guanya 2,5 milions de joules d’energia, és a dir, com més calenta és l’aigua i més vapor generi més gran serà la virulència de la tempesta”, explica el meteoròleg.

Això vol dir que, fins i tot a Catalunya, les tempestes seran més fortes a mesura que l’escalfament de l’aigua del mar segueixi augmentant. Però en petits estats insulars situats en regions del món amb incidència dels ciclons tropicals, com és el cas de Vanuatu, els efectes són molt més devastadors. En aquests casos, a més, a l’augment del poder destructor dels ciclons s’hi afegeix un altre dels efectes del canvi climàtic: la pujada del nivell del mar.

Onades de fins a vuit metres i vents de 300 quilòmetres per hora van escombrar totalment tres quartes parts de les cases de Port Vila aquest cap de setmana. “Sembla que una bomba hagi esclatat al centre de la ciutat”, deia la responsable de l’Unicef a l’illa, Alice Clements. Vaixells encastats, ponts destruïts i carreteres destrossades són alguns altres efectes del cicló Pam a l’arxipèlag, on es calcula que almenys un 60% dels seus 260.000 habitants s’han quedat sense llar. El país afronta ara la falta de llum, aliments i aigua.

“A la potència destructora de les pluges s’hi afegeixen onades més altes i també es produeixen més destrosses per la superpoblació d’aquestes zones”, apunta Lorente. De fet, un estudi presentat fa pocs dies a la cimera sobre catàstrofes naturals celebrada al Japó (que s’acaba demà) assenyala precisament Port Vila com la ciutat més exposada al risc de desastres naturals del món. A la llista també hi ha 21 ciutat de les Filipines, 16 de la Xina, 11 del Japó i algunes de Bangla Desh.

“Aquests petits estats insulars [com Vanuatu] estan fent una crida contundent des de fa temps perquè els països desenvolupats redueixin les emissions de CO a zero”, l’única manera d’aturar l’escalfament global, assenyala la responsable de canvi climàtic de Greenpeace, Tatiana Nuño.

Ajuts humanitaris

Els mecanismes de l’ajuda internacional s’han posat en marxa per ajudar a la reconstrucció de Vanuatu, un dels països més pobres del món. Austràlia s’ha compromès a aportar-hi 5 milions de dòlars, Nova Zelanda 2,5 milions i el Regne Unit -que va governar l’arxipèlag amb França fins a la seva independència el 1980- n’ha ofert 2. Uns ajuts que s’afegiran a l’aportació del Fons Verd de l’ONU perquè els països en desenvolupament s’adaptin i mitiguin els efectes del canvi climàtic. Però Nuño adverteix que, tot i la importància d’aquests fons, no es pot fiar tot a la mitigació i l’adaptació. Per ajudar realment aquests estats, diu Nuño, “el que cal és que la cimera de París -que el desembre d’enguany ha d’aconseguir un tractat que substitueixi el de Kyoto- comprometi tots els països a abandonar els combustibles fòssils”.