Publicitat
Publicitat

Els governs llatinoamericans fan pinya davant la "humiliació"

L'Argentina, l'Equador, Veneçuela i l'Uruguai demanen una reacció regional

L'Amèrica Llatina ha sentit com a propi el tracte rebut pel president de Bolívia, Evo Morales, de part dels governs europeus que es van negar a obrir el seu espai aeri a l'avió presidencial bolivià. La retenció d'Evo Morales a l'aeroport austríac va desencadenar les reaccions de suport regional.

Des de l'Uruguai, l'Equador, Veneçuela i l'Argentina, els seus presidents es van comunicar telefònicament entre ells tan bon punt van saber la notícia. Buenos Aires, Caracas, Montevideo i Quito es van posar a treballar jurídicament de manera conjunta per ajudar Bolívia i trobar una sortida a la crisi diplomàtica.

Amb una barreja d'incredulitat i d'impotència, amb el pas de les hores i en saber més detalls de l'incident els mandataris sud-americans començaven a apujar el to de les seves crítiques contra els Estats Units i Europa, com demostren les piulades a Twitter de la presidenta argentina, Cristina Fernández: "No pot ser aquest grau d'impunitat, definitivament estan tots bojos, un cap d'estat i el seu avió tenen immunitat total", destacava Cristina Fernández a la xarxa social, principal mitjà de comunicació per donar a conèixer les seves opinions i valoracions personals sobre la seva gestió al capdavant de la Casa Rosada.

Mentre Evo Morales estava assegut en una sala vip de l'aeroport de Viena, els serveis jurídics del govern argentí es van posar en contacte amb els de Bolívia per ratificar que legalment les autoritats austríaques no podien revisar l'aparell bolivià, ja que s'estarien violant tractats internacionals. Fernández es mostrava sorpresa per la tranquil·litat del president bolivià quan hi va parlar per telèfon: "Em porta milers d'anys de civilització d'avantatge", reflexionava Fernández en veure com es prenia els fets Evo Morales.

Correa crida a la resposta regional

Per la seva banda, el president de l'Equador, Rafael Correa -que fa uns dies assegurava que va ser un "error" del seu cònsol a Londres donar a Snowden els documents de viatge amb què va poder sortir de Hong Kong per anar a Moscou-, va dir que "el que ha passat és d'extrema gravetat" i "humiliant". "Amb el president pro tempore de la Unasur, el cap d'estat peruà, Ollanta Humala, estem analitzant de convocar una reunió de presidents i acordar una reacció".

El govern bolivarià de Veneçuela també mostrava amb contundència el seu rebuig als fets amb dures manifestacions. "El que ha passat amb el president Evo Morales és la manifestació del feixisme que s'està apoderant del món i dels governs imperials i els seus seguidors", destacava el ministre de Relacions Exteriors del país caribeny, Elías Jaua. En aquest sentit, Jaua feia seva "l'agressió" cap a Morales i demanava a la resta de blocs i organismes regionals sud-americans, com la Comunitat d'Estats Americans i del Carib (Celac), l'Aliança Bolivariana per a les Amèriques (Alba) i Petrocaribe, reaccionar amb fermesa i contundència.

Bolívia, el germà petit

En aquest incident amb l'avió del president de Bolívia, els governs de l'Argentina, l'Equador i Veneçuela han tornat un cop més a "fer de germans grans" d'Evo Morales. Tots quatre països articulen un discurs d'estat sobre el suposat imperialisme dels Estats Units amb els països llatinoamericans. "Ja no som el pati del darrere", destacava sobre el cas Snowden el president de l'Equador, Rafael Correa, quan va anunciar que estudiaria una petició d'asil de l'excol·laborador de la CIA i va sentir la negativa precisament a aquest fet del govern de Barack Obama.

Però el cas de Bolívia, ajudat pels seus veïns regionals quasi com un "germà petit", no és l'únic. La presidenta argentina, per exemple, en algunes ocasions ha portat de viatge a alguna cimera regional al seu avió presidencial, el Tango 01 , un Boeing 757, el president de l'Uruguai, Pepe Mujica, ja que el govern de Montevideo no disposa d'aparell oficial. Un país de tres milions d'habitants sense flota estatal per al cap d'estat i un president que té com a bandera l'austeritat total.