Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Els enfrontaments esborren la sensació de pau que havia construït el règim sirià durant dècades

La guerra paralitza Damasc

Els números no li quadren al taxista Abu Tareq, últimament, així que la setmana passada, sense dir-ho a la seva dona, va accedir a portar un home fins a l'aeroport de Damasc per una xifra deu vegades superior a l'habitual. Però ara se'n penedeix i assegura que no ho tornarà a fer.

Camí de l'aeroport podia sentir l'estrèpit de l'artilleria i els trets dels franctiradors. Soldats i rebels morts jeien a banda i banda de la carretera. L'Abu Tareq va veure com un gos s'estava menjant el cos d'un soldat. "No oblidaré mai aquest espectacle", diu aquest taxista de 50 anys, que només s'identifica pel seu nom per raons de seguretat. "És la carretera de la mort".

Damasc, la capital de Síria, és una de les ciutats més antigues i habitades sense interrupció de la humanitat, una joia tant per a la història com per a la cultura. Tot i les dècades de repressió política, la ciutat havia aconseguit preservar fins ara, almenys en la seva superfície, una atmosfera de tranquil·litat, des de les seves cèntriques avingudes fins a l'ampli i empedrat pati de la mesquita dels Omeies, i els carrerons coberts de vinya del casc antic, on els bars i restaurants s'amaguen entre els magatzems d'antics mercaders medievals, on no cessa el xiuxiueig de converses pausades.

Ara, però, l'eco de les explosions d'artilleria ressona per tota la ciutat i els ciutadans tenen por de sortir dels seus barris. Arraconats darrere de les files de grans blocs de formigó que tanquen totes les rutes per arribar al centre, s'arrauleixen dins de casa amb la por que una llarga batalla porti la destrucció i la divisió en una localitat on tant sirians laics com religiosos de diverses confessions -sunnites, xiïtes, alauites, crisitians i d'altres- han viscut durant molt temps amb harmonia.

El front de l'aeroport

Durant més d'una setmana, els rebels sirians i les forces del règim s'han enfrontat a la carretera de l'aeroport, ja que l'exèrcit intenta aïllar la capital, el nucli de poder del president Baixar al-Assad, d'un semicercle de barris sublevats. Per ara, els rebels han aconseguir mantenir la pressió al govern durant el mateix temps que van fer-ho durant l'última envestida a Damasc a l'estiu. Però aquesta vegada, segons alguns opositors i observadors, han millorat tant les línies de subministrament de munició com també les tàctiques, i tenen més opcions d'aconseguir el control d'una part del territori de manera estable.

Tot i que les forces de seguretat d'Al-Assad exerceixen una virulència aclaparadora, han estat incapaces de sotmetre els suburbis, i alguns rebels admeten que els falta informació d'intel·ligència, efectius i comunicació per poder avançar. Aquest plantejament comença a fer planejar l'espectre d'un enfrontament destructiu com el que va devastar la capital econòmica d'Alep.

Transformació total de la ciutat

"Damasc era la ciutat dels gessamins", diu el Mahmoud, un mestre de l'escola pública de 40 anys, en una entrevista a la capital. "No és la ciutat que coneixia fa només unes setmanes".

Els cotxes bomba amenacen tots els barris i es fa gairebé impossible endevinar quin és el seu objectiu o bé els autors de l'atac. Els punts de control paralitzen el trànsit i converteixen un trajecte de 20 minuts en tres hores infernals. Als residents més rics els resulta més ràpid i més segur conduir fins a Beirut, al Líban, que no pas fer una escapada de cap de setmana al casc antic de Damasc.

De fet, els projectils es llancen des del mont Qasiun, fins ara el lloc preferit pels turistes per admirar tota la ciutat. A l'oest del centre, però, on s'erigeix el palau presidencial, es continua vivint enmig d'una relativa calma.

El Mahmoud, incapaç de trobar oli per a l'estufa i medicines per a la seva dona malalta, diu que diàriament el seu botiguer l'alliçona de l'escassetat d'aliments i l'alça dels preus. Segons aquest mestre, el règim, fins ara omnipresent, sembla que ja s'interessa només per les riuades de soldats i policies que inunden els carrers i "que de vegades ajuden, però d'altres són bastant grollers".

"La gent amb arrels en altres ciutats han marxat -diu-, però jo què puc fer, que són damasquí i no tinc cap altre lloc?"

Les escenes de claustrofòbia no han parat de créixer d'ençà que els rebels han declarat l'aeroport un objectiu legítim i el govern ha bloquejat el carrer Bagdad, una de les principals avingudes de la ciutat. Diumenge també van bloquejar l'autopista que condueix a Daraa.

En alguns barris i suburbis sembla que s'hi endureix el front. Camí de Qaboun, un barri a poc més de 3 km del centre de Damasc, l'últim checkpoint del règim era a prop de la seu de districte. A menys de 400 metres, els rebels controlaven l'àrea al voltant de la Gran Mesquita.

Però ara el que preocupa principalment els damasquins és quin serà el seu futur, veient un règim atemorit per les desercions i uns rebels exhaustos després de mesos de lluites i tantes persecucions.