Publicitat
Publicitat

LA CRISI DE L’EURO

El no grec: marxar o negociar?

Les enquestes per al referèndum auguren resultats contradictoris i ajustats per a les dues opcions

En molts fanals del centre d’Atenes aquests dies es pot veure un cartell amb la fotografia de Wolfgang Schäuble, el ministre de Finances alemany, amb el lema “Després de cinc anys xuclant-nos la sang, ha arribat l’hora de dir no ”. Oxi ( no, en grec), és la paraula més visible a tot arreu. Molts, com el Dimitris, que regenta un petit hotel a la plaça d’Omonia, responsabilitzen el govern d’Angela Merkel de tots els seus mals: “Hitler va ocupar mig Europa amb les armes i ara Merkel i Schäuble fan el mateix amb una dictadura econòmica”.

A la façana de la Universitat Politècnica, el símbol de la resistència grega contra la dictadura on Alexis Tsipras va pronunciar el seu discurs en guanyar les eleccions del 25 de gener, hi ha ara una gran pancarta amb un enorme oxi. El mateix imprès en els pamflets que la gent de Syriza reparteix aquests dies a la sortida del metro, gratuït mentre duri el corralito.

La campanya a favor del sí no és tan visible al carrer, però domina els mitjans de comunicació: “Emeten qualsevol cosa per aterrir la gent: fins i tot imatges de l’Àfrica que colen com si fos Grècia”, es queixava ahir l’Stavros, en la manifestació convocada pels grups d’extrema esquerra al centre de la capital. Centenars d’anarquistes, trotskistes i altres corrents anticapitalistes desfilaven pels carrers en defensa del significat del seu oxi al referèndum. Critiquen Syriza per haver portat els grecs a un carreró sense sortida intentant negociar durant cinc mesos un acord que veien, i veuen, impossible.

Esmena a la totalitat

El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, insistia ahir en una entrevista a Bloomberg que el triomf del no diumenge serviria per reforçar la posició negociadora del govern grec, encara que tant Brussel·les com els socis europeus han advertit que deixaria Grècia de facto fora de l’euro. Varufakis va dir que “abans es tallaria un braç que firmar un mal acord” i va deixar clar que plegarà si guanya el sí. Els primers sondejos sobre la consulta, que es van publicar ahir, són contradictoris: una enquesta augurava la victòria del no per un 46% de vots (i un 37% disposat a marcar la casella del sí) i una altra posava el sí al davant, amb el 47% (43% per al no).

El no dels antisistema, en canvi, és una esmena a la totalitat: un no a l’euro i a la UE. “Nosaltres defensem un triple no: a la proposta de Juncker, però també a cap altre nou pla d’austeritat i a continuar pagant el deute, i no a l’euro i a la UE”, deia la Sophia, treballadora d’una empresa telefònica i militant de l’Organització dels Comunistes Internacionalistes, després de discutir-se a crits amb un home que l’havia increpada per haver defensat que a la UE no hi ha lloc per al poble grec.

L’Argiro, una dentista de 37 anys que duia una pancarta en què una colla de peixos petits perseguien el peix gros, era contundent: “Aquesta Europa no és per al poble, és per als bancs. Hem intentat un acord i no ha funcionat: cal començar un nou camí”. El KKE, el partit comunista grec d’inspiració estalinista, es manifestava al carrer del costat en solitari: han optat pel boicot al referèndum, proposant als seus una altra papereta, que es comptarà com a vot nul.

“Euro vol dir misèria”

“Mentre tot el que es produeix a Grècia serveixi per pagar el deute extern no hi haurà res de bo per al poble grec. Euro vol dir misèria”, sentenciava el Iorgos, un jove advocat que milita a la coalició anticapitalista Antarsya. Després un jove s’enfilava en plena marxa al balcó de l’oficina de la Comissió Europea a Atenes. Els antiavalots van respondre amb unes quantes bales de goma, però la manifestació no es va moure. La pancarta amb l’ oxi va quedar plantada a sota mateix de la bandera europea.