Publicitat
Publicitat

CRISI DE L’EURO REFERÈNDUM A GRÈCIA

El projecte de la UE s’examina a les urnes gregues

Els últims sondejos apunten a l'empat tècnic amb el sí una mica al davant

Els grecs han de prendre avui una decisió que serà determinant per al futur del seu país. El dilema que es plantegen no és si volen continuar dins l’euro i dins la Unió Europea, sinó quin és el projecte d’Europa de què volen formar part. Però el missatge que els arriba dels socis és que el que defensa el seu govern és sinònim de Grexit (sortida de la UE). I amb els bancs tancats i l’estat en fallida financera, els grecs afronten el referèndum, convocat a la desesperada pel govern d’Alexis Tsipras després d’esgotar la negociació a Brussel·les fins a les últimes concessions. Les costures de la societat estan tibades al màxim. Ni tan sols la premsa esportiva que exhibien ahir els quioscos d’Atenes s’ha escapat de la fractura: la portada d’ I Prasini, el diari del Panathinaikòs, lluïa un gran “OXI” (no), mentre que el “NAI” (sí) ocupava la primera plana del Gavros, el rotatiu de l’Olympiacos.

El que menys compta és l’enrevessada pregunta que ha formulat el govern de Syriza, el primer de l’esquerra alternativa catapultada al poder per la crisi dins la UE. A les paperetes es demana si s’ha d’acceptar l’última oferta dels creditors (finançament a canvi de més austeritat), detallada en dos documents que ni tan sols estan ja sobre la taula. Però la pregunta que és al cap de tothom és una altra: ¿hem de pagar qualsevol preu per continuar dins l’euro i la UE? o, dit d’una altra manera, ¿té sentit i futur el projecte d’una Europa unida sense un canvi de rumb que aposti per la cohesió social i el respecte a les decisions democràtiques?

Contra les cordes

Després de cinc anys de dràstiques retallades, quatre governs i havent escollit al gener un partit fins fa poc marginal que prometia llençar la troica i l’austeritat a la paperera de la història, Grècia ha de decidir en quina mesura està contra les cordes. El 30 de juny va protagonitzar l’impagament més important de la història del Fons Monetari Internacional, els bancs porten una setmana tancats i els grecs només poden treure del caixer 60 euros al dia.

Els bitllets que tenen els bancs del país s’estan acabant i tot depèn que el Banc Central Europeu mantingui oberta l’aixeta de la liquiditat, una decisió que Mario Draghi prendrà demà a Frankfurt. Si no, aviat no podran pagar salaris i pensions en la moneda única. Els socis de l’Eurogrup tenen la paella pel mànec, però Tsipras rebaixa l’amenaça a la categoria de “sirenes de la por” i diu que si les urnes diuen no tindrà més força a Brussel·les per alleugerir el pes del deute i fer un pla per tornar al creixement.

Dimitris Christopoulos, que va passar de president de la federació d’organitzacions pels drets humans a secretari general d’Interior del govern de Syriza, no compra el discurs de Tsipras. “Hem d’escollir entre ser Bulgària dins l’euro o fora de l’euro. No hi ha més alternatives”, sentencia. “Els creditors i Tsipras no han entès la identitat de l’altre i tots han pensat que l’altre costat acabaria cedint. I ara estem en les pitjors condicions: és un fracàs existencial del projecte polític de la UE, basat només en una unió monetària sense unió política, que ha portat els grecs a pensar que Alemanya actua com els nazis i als alemanys a creure que Grècia és un país de corruptes i mandrosos”.

Quina Europa?

Al seu despatx, Michalis Spourdalakis, degà de la Facultat d’Economia i Política de la Universitat d’Atenes, defensa que el no és l’aposta realment proeuropea. “Aquest referèndum no és només sobre els nostres salaris i pensions, és principalment sobre la democràcia, a Grècia i a la UE. El missatge és que s’ha d’acabar amb els estats que es gestionen com un negoci i tracten els ciutadans com a clients -argumenta-. Darrere del vot pel no hi ha un model d’Europa que desitja que l’interès econòmic estigui dissenyat a partir de la solidaritat entre nacions, que respecti els països petits i més endarrerits i que sigui una maquinària d’arribar a acords: aquesta és l’Europa que va inspirar els grecs i els va convertir en un dels pobles més proeuropeus. Una Europa que protegeixi la democràcia per sempre”.

Quedar-se a Europa és el principal argument de la campanya del sí, que ha unit la dreta tradicional, un partit socialdemòcrata que és a l’UCI, un nou partit liberal, la patronal, la direcció del sindicat del sector privat, la majoria de mitjans de comunicació i la jerarquia de l’Església ortodoxa. Arístos Doxiadis, inversor en start-ups, veu Grècia a un pas de l’abisme. “El no ens porta al desastre perquè els bancs continuaran molt de temps tancats i sortirem de l’euro. El nostre objectiu ha de ser convergir amb els països del pinyol d’Europa, els que tenen empreses competitives al món, un estat del benestar fort i sindicats potents. Grècia no ha tingut temps d’arribar-hi. Aquest continua sent el nostre model, per molt que avui estigui en crisi. Només podem tenir futur si continuem dins d’Europa, amb una moneda forta i unes institucions estables. I no tenim alternativa a l’austeritat perquè, quan no tens diners i ningú te’n vol prestar, has d’acceptar-la. Si tenim liquiditat als bancs i estabilitat ens en podem sortir, com es va demostrar a finals del 2014, quan vam tornar al creixement, es va reduir l’atur i van millorar les exportacions. Hem de reestructurar el nostre estat del benestar i construir un nou model de negoci: només així podrem créixer”, conclou.

Un país polaritzat

El referèndum ha polaritzat la societat grega, amb una divisió social, ideològica i generacional. A un costat, els joves (que pateixen un nivell d’atur de més del 60% i protagonitzen la fuga de cervells del país), els aturats, els funcionaris, els treballadors i les classes mitjanes més afectades per una crisi que ha causat una caiguda de l’economia inèdita en temps de pau. Són els que ja no tenen res a perdre i els que estan segurs que, si es continua imposant la recepta de l’austeritat, ho perdran tot. A l’altra banda, els empresaris, els que han aconseguit que els seus negocis sobrevisquin a la tempesta, i la gent gran que no sap com podrà sobreviure en l’últim tram de la vida. És en el costat del sí on més pesa la por al que és desconegut.

El resultat és incert. Totes les enquestes apunten a un empat tècnic, i guanyi qui guanyi la societat grega continuarà trencada per la meitat. Avui els grecs tenen la paraula, i demà es veurà si la resposta a Brussel·les i Berlín confirma que Europa també s’ha trencat.